El barri de Cerdanyola, el més pobre de Mataró amb una renda mitjana de 8.275 euros per persona, s'ha convertit en el paradigma de la tensió social a la capital del Maresme. Aquesta situació es manifesta en la incapacitat de l'administració per donar resposta ràpida a problemes d'inseguretat, un buit que ha estat aprofitat pel discurs fàcil de l'extrema dreta, especialment Vox, que va ser la segona força més votada en vuit dels dotze barris de la ciutat a les darreres eleccions municipals.

La conflictivitat a Cerdanyola va tenir el seu punt àlgid l'abril de 2025 amb una setmana de disturbis després d'un intent d'ocupació, i posteriorment amb una manifestació ultra. Aquest barri, que ha vist un augment significatiu de població estrangera (un 4,56% entre 2020 i 2025), registra actualment un 30,28% de població nascuda a l'estranger, sent un dels barris amb més percentatge de la ciutat.

Com a antídot als extremismes i per abordar l'arrel social de la inquietud veïnal, l'Ajuntament ha impulsat reformes estructurals. El barri de Cerdanyola va ser escollit pel Govern de la Generalitat per presentar el Pla de Barris el desembre de 2025. Aquest pla suposarà una inversió total de 25 milions d'euros (12,5 milions del Govern i la resta municipal) per al projecte 'Cerdanyola Viva', destinat a la rehabilitació d'habitatges, millora d'equipaments educatius o esportius, i noves oportunitats.

Més enllà de Cerdanyola, la problemàtica de les ocupacions conflictives continua sent un focus de tensió a Mataró. L'acord entre el PSC i el PP va permetre la creació d'una oficina antiocupació local que, en el seu primer any (fins a l'agost de 2025), va gestionar 78 casos i va resoldre el 40%. Gràcies a la pressió policial i la prevenció, les ocupacions frustrades (unes 350 entre l'agost de 2024 i el de 2025) superen ara les consumades, invertint la tendència d'anys anteriors.