Amb aquesta adhesió, el municipi reafirma el seu compromís amb la promoció de la salut mental, la prevenció del malestar emocional i la creació d'una comunitat més inclusiva i cohesionada. Com a part d'aquesta iniciativa, s'ha organitzat una xerrada de sensibilització al Casal Jove per al dijous 15 d'octubre.
La salut mental es considera una part fonamental del benestar i la qualitat de vida. Per això, Llavaneres treballa per integrar el benestar emocional en l'àmbit comunitari i fer-lo accessible a tots els ciutadans. Recentment, l'Ajuntament ha impulsat el projecte Sentir-se bé a Llavaneres, que busca portar el benestar emocional al carrer i oferir espais i recursos per a la cura de la salut emocional.
Aquesta iniciativa, desenvolupada en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i la Diputació de Barcelona, posiciona Llavaneres com un municipi pioner en apropar el benestar emocional a l'espai públic i a la vida quotidiana. El projecte es porta a terme en diversos punts del municipi, basant-se en la idea que la salut mental es treballa des de la proximitat, la prevenció i les xarxes comunitàries.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el divendres 9 d'octubre es va presentar el projecte a l'alumnat de l'Institut Llavaneres.
La xerrada sobre salut mental adreçada als joves tindrà lloc al Casal Jove i al servei d’Escolta Jove el dijous 15 d’octubre, a Can Rivière, de 17 a 19.30 hores. L'activitat oferirà eines per cuidar el benestar emocional, detectar situacions de malestar i conèixer els recursos de suport disponibles. No cal inscripció prèvia.
“"La salut mental és una dimensió essencial de la salut i de la qualitat de vida de les persones. És també un factor determinant per al desenvolupament personal, la cohesió social, la participació comunitària i la igualtat d’oportunitats."
L'Ajuntament de Llavaneres fa seva la declaració institucional de la Diputació de Barcelona, que emfatitza la promoció de la salut mental, la lluita contra l'estigma, la inclusió social i el paper dels governs locals. La declaració, impulsada per la Federació Mundial de la Salut Mental amb el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), destaca la importància de reforçar el compromís col·lectiu per al benestar emocional i la prevenció de trastorns mentals.
La declaració assenyala que, malgrat els avenços, les persones amb problemes de salut mental encara s'enfronten a estigma i discriminació, afectant el seu accés al treball, habitatge, educació i participació comunitària. Els reptes socials, econòmics i ambientals recents, inclosa la pandèmia, han augmentat els factors de risc per al malestar emocional, especialment en col·lectius vulnerables.
La Diputació de Barcelona reafirma el seu compromís amb la promoció de la salut mental i el benestar emocional, la lluita contra l'estigma i la inclusió social als municipis, a través del seu Pla Estratègic de Salut Mental 2024-2027. Aquest pla concreta accions per donar suport als ens locals en el desenvolupament de polítiques públiques transversals.
Els governs locals tenen un paper clau en la detecció de necessitats, la promoció de xarxes de suport comunitari i la implementació d'accions preventives. La Diputació impulsa iniciatives per reforçar xarxes comunitàries, prevenir la soledat no desitjada, donar suport a les persones cuidadores i promoure entorns saludables.
La Xarxa Intermunicipal de Salut Mental s'ha posat en marxa per sumar esforços, coneixements i experiències, impulsant projectes conjunts i una resposta territorial coordinada. La Diputació es compromet a continuar treballant al costat dels municipis per construir comunitats més saludables, inclusives i cohesionades, on el benestar emocional sigui una prioritat.
La institució es compromet a reafirmar el seu suport a la promoció de la salut mental, impulsar polítiques públiques locals, reforçar actuacions de prevenció i sensibilització, reconèixer la tasca dels municipis, i enfortir la col·laboració entre administracions i agents del territori. També es promourà la participació de persones amb experiència pròpia en salut mental i les seves famílies, i s'incorporarà la perspectiva de salut mental de manera transversal en les polítiques públiques.
