El canvi climàtic amenaça el patrimoni del Museu de les Terres de l'Ebre

Més de 5.000 peces etnològiques del centre d'Amposta requereixen una neteja exhaustiva i una millora del sistema de ventilació per combatre fongs i humitat.

Imatge genèrica d'un interior de biblioteca amb prestatgeries de fusta i il·luminació càlida.
IA

Imatge genèrica d'un interior de biblioteca amb prestatgeries de fusta i il·luminació càlida.

El Museu de les Terres de l'Ebre, situat a Amposta, s'enfronta a un repte significatiu per preservar el seu patrimoni, amb més de 5.000 peces etnològiques afectades per la humitat i els fongs derivats del canvi climàtic.

Els fenòmens meteorològics extrems i la degradació ambiental estan generant nous desafiaments per a la conservació del patrimoni cultural. Les pluges intenses i l'augment de la humitat relativa han provocat l'aparició de floridura i fongs a la sala de reserva etnològica del Museu de les Terres de l'Ebre a Amposta.
Davant aquesta situació, el centre ha iniciat una tasca minuciosa de neteja i protecció de més de 5.000 peces, un procés que s'estima que durarà dos anys. Paral·lelament, s'implementarà un nou sistema de ventilació i renovació d'aire en aquesta sala, així com a les sales d'arqueologia i natura, per mitigar els efectes dels canvis climàtics.

"Els materials més sensibles als canvis de temperatura i humitat, com la fusta, el cuir, el ferro, el paper o el cartró, són els que més pateixen les alteracions climàtiques dels últims anys. En els últims mesos, els canvis han estat bastant substancials, les peces se'ns ressenten i hem tingut un problema que és amb els fongs."

la directora del Museu de les Terres de l'Ebre
El pla d'acció, elaborat per l'equip de restauració, va començar a principis d'any amb anàlisis per identificar els tipus de fongs i una desinfecció massiva de l'espai mitjançant la tècnica de nebulització. Posteriorment, s'han realitzat desinfeccions addicionals amb polvorització, incidint en cada peça.
Un cop eliminada la part visible dels fongs, caldrà netejar cada peça individualment per erradicar les espores, així com l'espai d'emmagatzematge, incloent-hi prestatgeries i parets. Aquesta fase s'allargarà, com a mínim, dos anys, aprofitant per fer un control i registre exhaustiu de les peces i documentar qualsevol incidència. La diversitat de materials i els diferents protocols de neteja afegeixen complexitat al tractament. La Conselleria de Cultura ha aportat recursos econòmics, i l'Ajuntament d'Amposta ha contribuït amb recursos humans a través de plans d'ocupació.
La sala de reserva etnològica, situada a la planta baixa i amb contacte amb l'exterior, presenta els majors reptes. La direcció del museu subratlla la necessitat d'adaptar les instal·lacions per minimitzar futures afectacions, ja que el control dels paràmetres climàtics, com la humitat relativa i la temperatura, és cada vegada més complicat. Es proposa l'elaboració de plans de conservació preventiva que incloguin previsions i estudis meteorològics per desenvolupar sistemes més específics i entendre les correlacions entre la climatologia i els efectes en el patrimoni al llarg de l'any.