Amb l'ús d'unes ulleres de realitat virtual, els visitants poden recórrer el poblat preibèric de Sant Jaume d’Alcanar tal com era fa 2.700 anys. Aquesta experiència es basa en els resultats de les excavacions que el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la UB (GRAP-UB) ha dut a terme durant dècades. Es tracta d'una de les primeres iniciatives a Catalunya que aplica la realitat immersiva a nuclis protohistòrics, amb la intenció d'estendre-la a altres jaciments.
El projecte, titulat Sant Jaume d’Alcanar immersiu. Viatge virtual al cor d’una fortalesa de la primera edat del ferro, ha estat desenvolupat pel GRAP-UB amb la col·laboració del Museu, el Departament de Cultura i l’Ajuntament d’Alcanar. Permet als visitants conèixer com era l'espai habitat entre els anys 800 i 500 abans de la nostra era.
La visita virtual es pot realitzar des de la sala permanent d’Arqueologia del Museu. Segons Mar Villalbí, tècnica i conservadora d’Arqueologia del Museu, la realitat immersiva ajuda a concebre millor la realitat de l'espai habitat durant la primera edat del ferro, oferint una visió acabada dels volums i alçades que pot ser difícil d'imaginar només visitant el lloc.
El jaciment de Sant Jaume d’Alcanar és destacat per la seva conservació. Després de 26 campanyes d'excavacions, el GRAP-UB ha recuperat un poblat molt sencer sobre un turó, amb murs d'alçades considerables. La destrucció per foc va provocar que el poblat es plegués sobre si mateix, preservant moltes restes arquitectòniques.
Les troballes suggereixen la presència d'una colònia fenícia estable a la costa de l'Ebre, més al nord del que es creia tradicionalment, i un segle i mig abans de l'arribada dels grecs a Roses. David Garcia, director de les excavacions, apunta que podria haver estat una factoria fenícia o la residència d'un cabdill autòcton, ajudant a explicar les relacions entre fenicis i la població local.
La directora del Museu, Elena Fabra, destaca que el projecte de realitat immersiva amplia l'oferta del Museu, millora l'experiència del visitant i atrau nous públics, especialment els joves, que s'acosten més fàcilment al patrimoni arqueològic a través de les noves tecnologies.
Villalbí afegeix que aquesta tecnologia parla el mateix llenguatge que les noves generacions, que han crescut amb la imatge i la descodifiquen ràpidament, fent més comprensible la visió de parets altes i l'estructura del poblat.
El Museu avaluarà l'acollida de l'experiència per plantejar la seva extensió a altres jaciments protohistòrics del territori, segons Fabra, en col·laboració amb el GRAP-UB. El projecte ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura de 5.649 euros i 4.000 euros addicionals del GRAP-UB.
