Des de l'aprovació de l'Agenda del Biogàs 2024-2030, el 8 de maig del 2024, amb l'objectiu de generar 2 TW de biogàs pel 2030, s'han implementat mesures econòmiques i socials per incrementar el parc d'instal·lacions. Aquesta estratègia va anar acompanyada d'una línia d'ajudes del Govern que ascendia a 3 milions d'euros per connectar les plantes de biometà a la xarxa.
No obstant això, la gran proliferació de projectes està generant un fort rebuig a les poblacions afectades, que no consideren aquestes indústries compatibles amb la salut ciutadana. Segons Cunill, aquest rebuig està justificat per la manca de dos requisits clau: una planificació vinculant del territori amb participació social i la priorització de la proximitat i l'autosuficiència, fonamentals per a l'economia circular.
“"Sense planificació, control i participació ningú s’hauria de sotmetre a cap pressió per acceptar aquest tipus d’indústria considerada potencialment contaminant per les autoritats."
Un exemple clar de la manca de transparència es troba a la Sentiu de Sió, a la Noguera, amb el projecte Sentiu Bioenergia. El Pla de Gestió Agrària (PGA) d'aquest projecte, un document tècnic obligatori per justificar el subministrament de residus locals, suposadament inclou una granja que no existeix, assignant-li el 70% dels purins que haurien d'arribar a les instal·lacions.
Joan Cunill qualifica aquest fet d'“acte molt greu” i critica que la Generalitat, en lloc de fiscalitzar, actuï com a “soci necessari” per a hòldings com Naturgy. Aquesta opacitat i el model especulatiu promouen l'augment de macrogranges i residus, incrementant la contaminació de les aigües subterrànies amb nitrats i altres tipus de contaminació olfactiva o aèria.
