La història d'Alòs de Balaguer, d'origen probablement preromà, es remunta al Paleolític, segons troballes arqueològiques. El seu monument més notable és el castell, popularment conegut com “la Carlana”, documentat des de l'any 1018. Aquesta fortalesa, d'origen andalusí, va ser propietat del bisbe Eribald d'Urgell i, posteriorment, del monestir de Santa Maria de les Avellanes.
El pont d'Alòs va ser estratègicament crucial durant la Guerra dels Segadors, quan D'Harcourt el va prendre per infligir una gran desfeta a l'exèrcit castellà.
La vila va ser coneguda com a Alòs del Marquesat, ja que el rei Felip V va crear el marquesat d'Alòs a favor del militar borbònic Antoni d'Alòs i de Rius, després de la caiguda de Barcelona el 1714. Administrativament, va ser vegueria de Lleida fins al 1716 i corregiment fins al 1833.
L'església parroquial de Sant Feliu, que s'aixeca al voltant de la serra, guarda dos notables retaules de pedra policromada dels segles XIV i XV. Aquests retaules, dedicats a Sant Feliu i a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Màrtir, són un testimoni de l'esplendor econòmica de la vila durant el segle XIV.
Alòs de Balaguer forma part de la ruta turística d'Artesa i la Coma de Meià, que permet descobrir altres castells com el de Montsonís i Montclar, així com els impressionants monuments romànics de Cubells i Vilanova de Meià.
