Radiografia social de Manlleu: un municipi marcat per la immigració i la precarietat

El barri de l'Erm, on van morir cinc joves, concentra una alta densitat de població estrangera i rendes baixes.

Imatge genèrica d'un carrer residencial amb flors i espelmes en senyal de dol.
IA

Imatge genèrica d'un carrer residencial amb flors i espelmes en senyal de dol.

La ciutat de Manlleu, a la comarca d'Osona, afronta una profunda commoció després de l'incendi que aquest febrer de 2026 ha acabat amb la vida de cinc adolescents en un traster del barri de l'Erm.

El municipi, conegut històricament com la capital del Ter, ha viscut una transformació demogràfica notable. Segons dades de l'Idescat, un de cada quatre residents és de nacionalitat estrangera. Al barri de l'Erm, el més poblat de la localitat, aquesta xifra s'eleva fins al 55%, reflectint una realitat d'acollida que ha rejovenit la piràmide poblacional però que també presenta reptes d'integració.

"Manlleu sempre ha estat un poble de gent treballadora i d'acollida... estem consternats."

Veïna i mestra · Resident de Manlleu
L'economia local, que va pivotar sobre la indústria tèxtil, presenta avui indicadors de vulnerabilitat. La taxa d'atur a Manlleu se situa en l'11,4%, clarament per sobre de la mitjana catalana del 8%. A més, la renda per càpita de 16.479 euros anuals queda lluny de la mitjana del país, situant-se en un índex del 86,1 respecte al conjunt de Catalunya.

"Cal fer un esforç per implicar les comunitats dels edificis; ara hi ha menys recursos."

Miquel Casanovas · President de l'Associació de Veïns
En l'àmbit polític, l'ajuntament està encapçalat per l'alcalde Arnau Rovira, de Junts, que governa en coalició amb el PSC i ERC. El consistori s'havia de reunir aquest divendres en un ple marcat per temes de gestió ordinària com les tarifes de l'aigua i el manteniment de Rodalies, un debat que ha quedat eclipsat per la tragèdia.