La nit d'aquest dimarts, el poble d'Isil, situat a l'Alt Àneu, ha acollit la celebració de la seva ancestral baixada de falles. Una tradició que reuneix al voltant de seixanta veïns de la localitat i dels voltants, i que és considerada una de les més impressionants del Pirineu per la magnitud dels troncs utilitzats i la dificultat del recorregut muntanyós.
Quan la foscor va cobrir el paisatge, l'encesa de la falla principal a la plaça va marcar l'inici de l'esdeveniment. Des del cim de la muntanya, els participants van començar el descens, convertint la filera de troncs en flames en una impressionant serp de foc que avançava per un camí tortuós i sense marcatge, il·luminat únicament per la llargada de les flames. Els troncs, que poden arribar a pesar més de 50 quilos, van ser portats pels fallaires fins al poble, on centenars de persones els esperaven.
Antigament, la tradició manava cremar totes les falles sobrants de la muntanya, però actualment es preparen al voltant de deu troncs expressament per a la celebració. Els participants, malgrat l'esgotament, van ser rebuts al poble amb vi, coca i un ram de flors com a agraïment per mantenir viva la festa.
“"L'herba de la muntanya estava molt seca i s'hi va calar foc, tallant la fila, tot i que els fallaires es van reagrupar més avall."
La baixada d'enguany ha estat descrita com una de les més exigents. Segons ha explicat Mireia Mandicó, de l’Associació de Falles d’Isil, l'herba seca a la muntanya va provocar un petit incendi que va interrompre temporalment la filera, tot i que els fallaires van aconseguir reagrupar-se més avall. El fallaire Guillem Esteban ha destacat la duresa de la nit, assenyalant que les últimes forces es reserven per arribar al cementiri, on es realitzen tres creus a la porta en memòria dels companys difunts.
Aquesta celebració compta amb un doble reconeixement oficial. La Generalitat de Catalunya la va declarar Festa Tradicional d’Interès Nacional l'any 1991. Posteriorment, el desembre de 2015, les Falles d'Isil van ser inscrites com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, compartint aquest honor amb altres dues baixades del Pallars: les d'Alins i les de la Pobla de Segur.
