Generalitat destina 481 milions a un núvol públic sobirà per al 2027

La nova infraestructura digital catalana, pionera a Europa, estarà operativa a finals del 2027 per garantir l'autonomia i la seguretat de les dades públiques.

Representació abstracta d'una infraestructura de núvol digital segura amb fluxos de dades interconnectats.
IA

Representació abstracta d'una infraestructura de núvol digital segura amb fluxos de dades interconnectats.

La Generalitat ha obert la licitació per crear un "núvol públic sobirà" a Catalunya, amb una inversió de fins a 481 milions d'euros. La infraestructura, que reforçarà l'autonomia digital catalana, estarà operativa la segona meitat del 2027.

L'executiu català ha obert la licitació d'un contracte valorat en fins a 481 milions d'euros per als primers vuit anys, amb l'objectiu de mantenir-lo posteriorment. Aquesta nova infraestructura permetrà allotjar el 40% dels serveis i dades digitals de l'administració catalana, complint així amb els més alts estàndards de sobirania europea. Segons les previsions, el servei començarà a funcionar durant la segona meitat del 2027 i estarà plenament operatiu al tercer trimestre del mateix any.
El conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha destacat que el nou núvol català podrà "protegir i emmagatzemar" les dades dels ciutadans i els serveis públics. Actualment, un 80% dels serveis de la Generalitat s'allotgen en un núvol privat, considerat més segur però amb limitacions tècniques en comparació amb les grans empreses tecnològiques. Aquesta modalitat s'utilitza per a dades i activitats crítiques com cossos de seguretat, sanitat i activitats econòmiques. El 20% restant es troba al núvol públic, utilitzat per a serveis que requereixen més dinamisme.
La infraestructura proposada combina els avantatges de tots dos models: garanteix els estàndards de seguretat i control d'una xarxa privada, alhora que manté les prestacions i capacitats d'innovació dels núvols públics. Un cop operatiu, el nou núvol allotjarà el 40% dels serveis i dades, mentre que el 30% romandrà en núvol privat i el 30% restant utilitzarà núvols públics per aprofitar la seva innovació i escalabilitat.
Des de la Generalitat s'assenyala que aquest model de núvol públic sobirà és "pioner" a la Unió Europea pel seu nivell de compliment dels estàndards de sobirania digital. Serà el primer a acreditar el nivell SEAL 3 del marc europeu, assegurant que totes les dades allotjades estiguin sota control europeu. A més, podrà funcionar autònomament davant possibles dependències externes, i el prestador del servei estarà sotmès exclusivament a la legislació europea, oferint una garantia de confiança i seguretat.
El nou núvol públic sobirà s'ubicarà a Catalunya i es connectarà a altres infraestructures per garantir la protecció de la informació i la traçabilitat. Aquest projecte s'emmarca dins l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ESTRATEC), que inclou altres iniciatives com la gigafactoria d'intel·ligència artificial de Móra la Nova. Ambdues infraestructures es reforcen mútuament per configurar un model integral d'autonomia digital.
Albert Dalmau ha emmarcat aquesta iniciativa en el context del reposicionament tecnològic europeu davant la competència entre els Estats Units i la Xina, enviant un missatge de "contundència" per part de la Generalitat. L'executiu defensa la protecció de dades basada en paràmetres de la jurisdicció europea i tecnologies comunitàries.