La definició d'onada de calor varia segons els organismes. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) parla de cinc dies consecutius de calor extrema, mentre que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) requereixen tres dies. Tot i això, els llindars de temperatura per considerar una calor "disparada" també difereixen entre ells.

L'SMC utilitza el percentil 98 de la temperatura màxima diària per als mesos d'estiu (juny, juliol, agost) del període 2015-2024. Aquest valor representa la temperatura que només s'ha superat el 2% dels dies més calorosos. Per exemple, a Vinebre, el percentil 98 és de 40,9 °C. L'AEMET, en canvi, utilitza el percentil 95 basant-se en els mesos de juliol i agost del període 1971-2000, resultant en llindars generalment més baixos.

Durant la calorada de finals de maig, els dies crítics van ser dijous i divendres, que van deixar nombrosos rècords. No obstant això, no es va assolir el llindar de duració de tres dies consecutius. A més, tot i els rècords puntuals, només es van superar uns pocs percentils de les més de 180 estacions de la Xarxa XEMA del Meteocat, una xifra considerada insuficient per activar avisos.

El rècord més destacat, els 39,5 °C a Vinebre (la temperatura més alta d'un maig a Catalunya), va quedar per sota del percentil d'aquesta localitat (40,9 °C). Això posa de manifest la dificultat d'aplicar llindars d'estiu a situacions de maig, i com l'escalfament global fa que els percentils calculats per a períodes recents siguin cada cop més alts, requerint temperatures superiors per emetre un avís.

Més enllà de les efemèrides, la calorada té implicacions per a la salut, especialment per a nadons, nens petits, gent gran i malalts crònics. Sorgeix el debat sobre si és pertinent que les persones treballin o estudiïn a temperatures elevades, independentment del moment de l'any. Es qüestiona si l'acostumament a temperatures més altes, degut a l'escalfament global, justifica l'endarreriment dels llindars de perill.