La indústria nuclear reclama allargar la vida de les centrals davant la inestabilitat geopolítica

La patronal nuclear argumenta seguretat i costos davant el calendari de tancament previst per al 2032 i 2035.

Imatge genèrica d'una central nuclear amb paisatge mediterrani.
IA

Imatge genèrica d'una central nuclear amb paisatge mediterrani.

La inestabilitat geopolítica internacional i l'impacte en els preus de l'energia han reavivat la petició de la indústria nuclear per allargar la vida útil de les centrals atòmiques a Espanya més enllà dels 40 anys previstos.

Davant del calendari establert pel govern espanyol per al tancament dels reactors d'Ascó el 2032 i 2035, i el de Vandellòs II el 2035, les companyies elèctriques propietàries defensen la seva capacitat tècnica per operar de forma segura durant més temps. Aquesta posició contrasta amb la dels grups ecologistes, que exigeixen el compliment del calendari i alerten sobre la pretensió de les nuclears de socialitzar els costos operatius i de gestió de residus.
La indústria nuclear s'aferra a arguments econòmics i tècnics per defensar la continuïtat del parc nuclear estatal, mentre es manté pendent la decisió final sobre la pròrroga de la central nuclear d'Almaraz, la primera programada per tancar el novembre de 2027. La guerra a l'Orient Mitjà ha duplicat el cost del gas natural, utilitzat pels cicles combinats, mentre que el preu de l'urani s'ha mantingut estable, segons un informe de Price Waterhouse Cooper (PWC).
Segons els càlculs de la consultora, el tancament d'una central com la d'Almaraz podria incrementar la factura elèctrica un 24% per a llars i pimes i un 35% per a grans empreses durant 2025, amb un impacte total estimat de 8.800 milions d'euros. En un escenari sense nuclears el 2035, el sistema seria més vulnerable a les fluctuacions del preu del gas, amb una pujada prevista de 22 euros/MWh en situacions de tensió geopolítica.
"Davant la inestabilitat geopolítica, la necessitat de sobirania energètica i els desafiaments climàtics, l’aposta per aquesta tecnologia és clara", ha defensat la presidenta de Foro Nuclear, Marta Ugalde. Ha afegit que Espanya ha d'apostar per la continuïtat de les seves set nuclears, que juntament amb les renovables, són "imprescindibles i complementàries" per a un sistema energètic segur i sostenible.
Foro Nuclear destaca que els reactors atòmics van operar més hores l'any passat, aportant el 19,05% de l'electricitat. A nivell mundial, més de 140 reactors tenen llicència per operar 60 anys, i centrals similars a Almaraz podrien funcionar vuit dècades. L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha declinat fer comentaris.
El divulgador nuclear Alfredo García considera que les centrals poden superar els 40 anys, ja que és una data mínima per amortitzar la inversió. Argumenta que les centrals necessiten inversions contínues en seguretat i renovació d'equips, citant el referent dels Estats Units, on moltes centrals tenen llicència per a 80 anys. Les centrals d'Ascó I i Ascó II, que aporten el 60% de l'energia a Catalunya, no requeririen inversions extraordinàries, sinó continuar les ja existents.
García qualifica de "error molt greu" el pla del govern espanyol de tancar les nuclears, argumentant que les renovables, tot i ser necessàries, "no són suficients". Opina que mantenir la potència de gas natural i tancar les nuclears és un error de transició energètica, ja que implica substituir una energia baixa en emissions per una d'alta, augmentant costos i dependència exterior. Proposa que el 30-35% de l'energia provingui de la nuclear i el 65-70% de renovables.
Per contra, Ecologistes en Acció recorda que el calendari de tancament va ser un acord voluntari amb les elèctriques, motivat per centrals envellides i la rendibilitat decreixent davant l'auge de les renovables. El seu coordinador d'Energia, Eloi Nolla, alerta que el "lobby nuclear" busca preus fixos i reducció de taxes per a residus, fent que la ciutadania pagui els costos operatius. Considera l'allargament de vida de les nuclears com "jugar a la ruleta russa", citant els accidents de Txernòbil, Fukushima i Vandellòs I.
Nolla defensa que el sistema energètic està preparat per substituir la nuclear per renovables, que ja representen un percentatge significatiu de la producció. Assenyala que a Espanya les plantes atòmiques han passat del 20% al 9% de la producció elèctrica, i a Catalunya del 80% al 50%. Amb les renovables instal·lades, es podria produir un 20% més d'electricitat, i moltes vegades s'han de parar per saturació de la xarxa.
Finalment, el portaveu ecologista ha mencionat que el debat sobre el Magatzem Temporal Centralitzat de residus està tancat amb magatzems individuals, però el projecte d'un magatzem geològic en profunditat per al 2072 queda pendent de concretar.