Amb una pluviometria que la situa com la segona comarca més plujosa de Catalunya, només superada per l'Alta Ribagorça, el Ripollès ha aprofitat les seves condicions geogràfiques i una tradició monàstica històrica per desenvolupar un vast patrimoni lligat a l'aigua. Aquest inclou una seixantena de centrals hidroelèctriques, amb les seves rescloses i canals, a més de nombrosos molins fariners, molts dels quals es troben actualment en procés de deteriorament.

Les primeres referències a canals al Ripollès es remunten al segle X a Ripoll, amb la menció d'«aquaductu-um», que designava estructures elevades per canalitzar l'aigua. Aquesta infraestructura hidràulica, construïda al llarg d'onze segles, ha tingut funcions diverses, des del reg de camps fins a la propulsió de molins fariners, bataners i paperers, així com la generació d'energia elèctrica, fent de la comarca un territori autosuficient en aquest àmbit.

El Ripollès va jugar un paper fonamental i sovint oblidat en la industrialització de Catalunya amb la introducció de l'energia elèctrica. Entre 1901 i 1909, es van construir les dues primeres grans centrals hidroelèctriques a la comarca, la de Daió a Queralbs i la de Brutau a Setcases-Vilallonga de Ter. Aquestes van permetre el subministrament a llarga distància, arribant a la plana d'Osona i la Garrotxa. A més, Ripoll va ser pioner a Espanya en l'enllumenat públic elèctric, instal·lat l'agost de 1892.

Aquesta herència històrica ha modelat la identitat del Ripollès, facilitant la transició de la manufactura del ferro a la de l'electromecànica. No obstant això, aquest valuós patrimoni industrial ha patit danys recents, com el tancament de la Séquia Molinar o la inutilització del canal del Pla de la Magdalena a Ripoll.

En un esforç per recuperar i gestionar aquestes infraestructures, la Generalitat de Catalunya ha creat l'empresa L'Energètica. Des de l'estiu de 2024, aquesta entitat ha assumit la gestió de la seva primera central hidroelèctrica, la de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora, una mesura que es considera positiva davant la gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).