Aquest canvi, que es formalitzarà durant la junta general d'accionistes de la corporació, implica que Ramon Alsina assumirà la màxima responsabilitat de l'empresa. La proposta prèvia del consell d'administració es realitzarà coincidint amb la mateixa junta.
BonÀrea es consolida com el segon grup alimentari més gran de Catalunya, només per darrere de Vall Companys. Durant l'exercici fiscal de 2024, la companyia va registrar una facturació de 2.680 milions d'euros i uns beneficis nets de 89 milions, donant feina a prop de 6.500 persones i comptant amb una xarxa de 600 punts de venda.
El model empresarial de BonÀrea és singular i té un fort arrelament social, integrant diverses entitats com la Cooperativa de Guissona, la Caixa Rural de Guissona (CaixaGuissona), la Corporación Alimentaria Guissona, i fundacions, a més de controlar divisions com bonÀrea Telecom, bonÀrea Asegura i bonÀrea Energía.
Els orígens del grup es remunten a 1959, quan diversos professionals de la Segarra, liderats pel veterinari Jaume Alsina, van fundar la cooperativa Agropecuària de Guissona. Aquesta entitat va evolucionar fins a integrar tot el cicle productiu ramader i avícola. L'any 2013, la cooperativa es va transformar en la Corporación Alimentaria Guissona, amb un capital molt atomitzat entre milers de cooperativistes i empleats, tot i que la família Alsina, a través de la societat Alsicor, manté el control de la gestió amb aproximadament un 10% del capital.
La família Alsina continua tenint una presència destacada en la direcció, amb Ramon Alsina com a futur president i altres fills, com Jaume i Teresa, ocupant càrrecs directius de màxim nivell.
Durant la crisi política del referèndum independentista de 2017, BonÀrea va decidir mantenir la seva seu social a Lleida, a diferència d'altres grans empreses catalanes com Vall Companys, que ja el 2015 havia traslladat la seva 'holding' a Madrid.
