Durant les sessions de control al president, Fernández ha centrat les seves intervencions en temes truculents i polèmics, com la situació de la DGAIA, descrivint-la com un «episodi repugnant i nauseabund» amb «corrupció perfectament organitzada». Aquesta tàctica busca fer rebotar a Catalunya la guerra política que es viu a Madrid.

L'objectiu del PP català és provocar una reacció contundent en el president Illa, similar a la que ofereix Pedro Sánchez al Congrés. No obstant això, Illa manté la seva «fórmula» de la contenció, negant desastres, confessant insuficiències genèriques i prometent millores amb un to discret.

Aquesta «Pax Illana» es veu reforçada pel fet que la majoria dels grups parlamentaris catalans no participen en aquesta «madrilenyització» del discurs. Tot i que hi ha crítiques, com la «paràlisi» de Mònica Sales (Junts) o el «govern en stand by» de Josep Maria Jové (ERC), aquestes pal·lideixen davant els adjectius hiperbòlics utilitzats a la política estatal.