L'espiritisme va representar una força transformadora a les terres de Lleida durant el segle XIX, desafiant el conservadorisme religiós i les convencions socials de l'època. Impulsat per figures com Josep Amigó i Amalia Domingo Soler, aquest corrent va promoure la igualtat de gènere i la llibertat de consciència en un context marcat per la repressió.
La doctrina espiritista, sorgida a mitjan segle XIX sota la influència d'Allan Kardec, proclamava la igualtat entre homes i dones, permetent que qualsevol persona pogués actuar com a mèdium i desenvolupar-se espiritualment. Aquesta visió va empoderar les dones i va qüestionar les restriccions de gènere tradicionals.
La revista La Luz del Porvenir, fundada el 1879 per Amalia Domingo Soler, va ser un espai clau per a la reflexió feminista, amb col·laboracions de destacades pensadores que van promoure la igualtat de drets. A Lleida, dones com Àurea Amigó, Violeta i Carme Piferrer van expressar idees pioneres a la revista El Buen Sentido.
La primera referència documentada de l'espiritisme a la província data del febrer de 1873 a Alcarràs. Aviat es va fundar el Cercle Cristià Espiritista de Lleida, amb personalitats com Domènec de Miguel Cors i Josep Amigó Pellicer. Aquesta doctrina rebutjava els rituals i la mediació sacerdotal, xocant amb l'Església catòlica.
L'any 1882, l'exhumació del cadàver de Teresa Folch, esposa de Josep Amigó, per ordre del bisbe de Lleida, va generar indignació i va impulsar la proliferació d'enterraments civils, convertint els cementiris en escenaris de lluita per la llibertat de consciència.
Malgrat la repressió de l'Església i les autoritats, que incloïa suspensions de publicacions com El Buen Sentido i condemnes a líders com Josep Amigó, el moviment va guanyar adeptes gràcies a la solidaritat interna.
L'espiritisme racionalista defensava el lliure pensament, la raó, la laïcitat i la igualtat social i de gènere, creient en l'evolució dels esperits a través de la palingenèsia espiritual. El seu lema era: 'Cap a Déu per l’amor i la ciència'.
D'altra banda, la Germandat Evangèlica Espiritista, fundada per Nicasi Unciti, representava una barreja de cristianisme evangèlic, magnetisme i espiritisme, amb ritus propis i normes estrictes de conducta, diferint de l'espiritualitat racionalista dels kardecians.
A partir de 1876, l'espiritisme es va expandir per nombrosos pobles de la província de Lleida, amb centres a Balaguer, Tàrrega, Alcarràs, entre d'altres. La ciutat de Lleida va arribar a tenir tres centres espiritistes actius.
Durant la Segona República, el moviment va viure un nou auge, amb un increment dels enterraments civils. La dictadura franquista va suposar la prohibició total i la persecució dels seus seguidors, però la doctrina va començar a ressorgir al final del franquisme.
“"Encara que el seu impacte hagi estat oblidat i menystingut, els seus ideals perduren com una crida valenta a la reflexió i al progrés."
