L'estiu del 1974, la promotora Hoteles Leridanos SA (Holesa) va presentar en societat el seu projecte per construir un gran complex hoteler, el primer d'aquesta categoria al centre de Lleida, amb un desplegament promocional inusual a l'època. L'hotel, que s'havia de dir Enric Granados, estava previst com un establiment de quatre estrelles (categoria 1 A) amb 120 habitacions.
El complex incloïa una residència addicional de tres estrelles amb 120 habitacions més, a més de serveis de luxe com restaurant d'alta gamma, cafeteria, sala de convencions, zona comercial, pàrquing, sala de festes, gimnàs, sauna i piscina coberta. El president de la promotora era Francisco Pons Castellà, exalcalde de la ciutat, i la junta directiva comptava amb figures destacades de la societat lleidatana.
El llançament del projecte va ser tan ambiciós que el diari local va publicar un especial de 40 pàgines, gairebé el doble de la seva paginació habitual, per anunciar els plans de la nova promotora.
Malgrat un capital inicial de 50 milions de pessetes i un crèdit oficial, el projecte va quedar paralitzat el 1976. Després de gairebé deu anys d'espera, el 1982 es va encarregar a l'arquitecte Guillermo Saéz Aragonés la reconversió de l'estructura inacabada. L'hotel, que mai es va inaugurar, es va transformar en pisos i apartaments sota el nom d'Edifici Terraferma, ocupats pels primers inquilins a partir del 1985.
