La trajectòria professional d'Isabel del Arco, doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (UdL), abasta des de l'ensenyament primari i secundari fins a la vicerectoria de Docència d'aquesta universitat, una època marcada per la transformació del model docent. Amb tres Premis Jaume Vicens Vives a la qualitat docent, Del Arco subratlla la rellevància d'haver viscut l'experiència a les aules per poder formar futurs mestres.

Del Arco assenyala una creixent percepció d'allunyament i dificultat envers el món de la recerca per part dels estudiants universitaris, especialment a la Facultat d'Educació. Aquesta reticència s'explica, segons ella, per la precarietat econòmica associada a les beques temporals i la llarga durada de la carrera científica, que pot requerir fins a deu anys per aconseguir una plaça estable.

Per fomentar les vocacions científiques, la doctora proposa dotar els joves investigadors de més seguretat professional i econòmica. També destaca la necessitat de suport mitjançant mentoritzacions per part de professors experimentats, reconeixent que la carrera científica és altament competitiva i orientada a projectes i publicacions.

La recerca en àmbits com la psicopedagogia o la docència, tot i no utilitzar bates blanques, és considerada ciència. Del Arco explica que es basa en la recollida de dades per orientar propostes pedagògiques i organitzatives, sent una ciència de l'àmbit social i socioeducatiu. La transferència d'aquest coneixement al món real es fa a través de la col·laboració amb centres educatius en projectes pilot, com el d'introducció a la sostenibilitat o el canvi de mentalitat sobre energies renovables a Almatret.

Respecte a l'evolució dels estudiants actuals, Del Arco observa un impacte significatiu de la tecnologia i les xarxes socials, que fomenten la immediatesa. Considera que la universitat, com a macroorganització, és lenta en adaptar-se a aquests canvis i a reptes com la intel·ligència artificial. Proposa un model docent basat en el debat, seminaris reduïts, reflexió crítica i la integració de la IA per evitar la caducitat del sistema universitari.

La metodologia de la 'classe inversa' o 'flipped classroom' és una de les eines que aplica per captivar els alumnes. En aquesta modalitat, els estudiants treballen la teoria fora de l'aula i dediquen el temps presencial a resoldre reptes pràctics, fomentant així l'aprenentatge actiu i el compromís. Un exemple d'aquesta aplicació és el projecte Hidroponent, centrat en la hidratació en poblacions vulnerables i la sostenibilitat, desenvolupat conjuntament amb professors d'infermeria.

La recerca d'Isabel del Arco es centra en millorar l'educació i la formació del professorat. Per seguir una carrera com la seva, destaca la importància del doctorat, que obre les portes a la universitat i a diverses sortides professionals dins l'àmbit educatiu.