L'actual pont dels Instituts, conegut històricament com a Pont Nou, va representar una fita per a la mobilitat urbana en una època on Lleida només disposava del pont Vell per creuar el Segre. La inauguració va ser presidida pel llavors ministre d'Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, qui va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat en una jornada de gran solemnitat institucional.

L'obra va ser executada per l'empresa Sorigué Zamorano SA amb un pressupost de 120 milions de pessetes. El projecte incloïa més de tres quilòmetres entre el viaducte i els ramals d'accés, utilitzant 10.000 metres cúbics de formigó i 720 tones d'acer per a la seva construcció. Aquesta variant va permetre que el trànsit pesat entre Madrid i Barcelona deixés de passar obligatòriament pel centre urbà.

Tot i l'èxit de la infraestructura, altres demandes històriques de la societat lleidatana van trigar més a materialitzar-se. L'enllaç amb l'autopista de l'Ebre no es va completar fins al 1975, i projectes com el pantà de Rialp o la millora de les connexions ferroviàries amb França i Barcelona van quedar pendents durant anys després d'aquella visita ministerial en helicòpter a les casernes de Gardeny.