La realitat del sector porcí català ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Actualment, el cens arriba als 7,9 milions de caps de bestiar, gairebé el doble que fa 30 anys. Aquest creixement s'ha produït paral·lelament a una reducció del nombre d'explotacions, que ara acullen molts més animals. Segons dades analitzades per l'ACN, entre 1993 i 2023, la ràtio de porcs per granja es va multiplicar per cinc, passant de 374 a una mitjana de 1.901 animals per explotació.
Aquesta concentració empresarial és evident: només vuit firmes gestionen el 30% de les més de 5.000 explotacions del país. El model dominant és el d'“integració”, que segons dades de l'Idra, concentra al voltant del 80% dels ramaders en només cinc grans companyies, un model que l'investigador Mauro Castro qualifica de “fràgil”.
“"Ha tingut lloc una mena de procés d'uberització, pel qual, igual que ha passat amb els taxistes, els ramaders ja no són propietaris dels seus porcs, sinó que es converteixen en assalariats d'aquestes grans empreses."
Des del Grup Sanejament Porcí, que agrupa ramaders, defensen que la concentració és inevitable per a la supervivència del sector i no compromet la bioseguretat. El coordinador a Lleida, Vicens Enrique-Tarancón, va explicar que el porcí ha passat de ser un complement a la renda del pagès a una renda fixa que ajuda a mantenir l'activitat al camp.
La rendibilitat i les economies d'escala són els motors d'aquest creixement, segons el professor d'Economia de la UB, Pere Castell. Aquesta expansió, que ha permès abaratir costos i augmentar la competitivitat exportadora, té el seu punt feble en els costos mediambientals i en la por generada per la Pesta Porcina Africana (PPA), especialment a zones clau com Osona, el Segrià i la Noguera, que concentren més del 38% de les explotacions.
