La sentència ratifica la decisió prèvia del jutjat de Primera Instància número 1 de Lleida i desestima el recurs presentat pels demandats. Les dues parts havien signat un contracte d'arres, acordant que l'anticipament de 4.000 euros quedaria en benefici dels venedors si la venda no es materialitzava, tal com va succeir.
Els venedors van argumentar inicialment que no havien de tornar els diners perquè els compradors havien actuat de manera “negligent”. No obstant això, els compradors, representats pel lletrat Xavier Prats de Prats Advocats, van portar el cas a la justícia, al·legant que la venda no es va poder dur a terme perquè, en ser un habitatge de protecció oficial, no complien els requisits administratius i el banc els va denegar la hipoteca.
El jutge va argumentar que el document signat establia que la finca estaria “lliure de càrregues i de gravàmens de qualsevol tipus”. La nota simple va demostrar que es tractava d'una VPO, catalogada com a “càrrega” de l'immoble. El tribunal va concloure que la part venedora va faltar a la veritat, generant un error en els compradors, que òbviament no s'haurien interessat en l'adquisició si haguessin conegut la càrrega.
La solució que dona el jutge s'ajusta a la legalitat, de manera que el desistiment del contracte està justificat, ja que l'ocultació d'una càrrega d'aquesta naturalesa, així ho exigeix.
Els venedors van recórrer la sentència inicial davant l'Audiència de Lleida insistint que la culpa era dels compradors per no comprovar la situació de l'immoble. El magistrat va analitzar que els habitatges de protecció oficial tenen càrregues que afecten la venda o el finançament, confirmant la sentència inicial que ja és ferma i no es pot recórrer.
