Aquests treballadors són la mà d’obra majoritària en sectors bàsics per al dia a dia de la població, incloent-hi escorxadors, plantes d’elaboració de productes carnis, empreses de la construcció, el camp, serveis de neteja urbana, establiments hotelers i geriàtrics. Tot i que sovint ocupen llocs de la banda baixa salarial, la seva presència és crucial per mantenir l'activitat.
No obstant això, cada vegada més migrants ocupen llocs de major poder adquisitiu. Entre els exemples destaquen desenes de metges en centres sanitaris, enginyers contractats per firmes locals, i investigadors internacionals de la Universitat de Lleida (UdL) com el xipriota Paul Christou i l’argentí Gustavo Slafer.
Vincular immigració amb delinqüència constitueix una autèntica fal·làcia.
La ultradreta difon amb un notable èxit el missatge que un gran nombre de migrants venen a delinquir o a aprofitar-se de les subvencions, una afirmació que ignora que la delinqüència no està lligada a l'origen i que la majoria contribueix activament a la societat.
Un altre argument habitual és que l’afluència de migrants ha col·lapsat els serveis públics. Aquesta afirmació ignora que sense el volum de treballadors forans que cotitzen a la Seguretat Social, molts dels quals van arribar de forma irregular, el sistema de pensions actual seria, amb tota probabilitat, inviable.
La realitat demostra que el flux migratori s’adapta a la conjuntura econòmica: va ser molt alt durant el boom, va caure durant la crisi i ha repuntat amb força en l’últim lustre. L’exigència principal per als nouvinguts és el compliment de les normes de convivència i l'esforç per aprendre la llengua pròpia, clau per a la cohesió social.
