Cada any, només a la capital, uns 1.500 alumnes entre Infantil, Primària i ESO s'incorporen als centres, molts d'ells amb el curs ja començat. Més de la meitat d'aquests estudiants procedeixen de l'estranger i no dominen el català, que és la llengua vehicular.
Tot i que el Departament d'Educació habilita aules d'acollida, els docents denuncien que el seu nombre és insuficient. Aquesta situació obliga alguns centres a escolaritzar nens que no entenen ni català ni castellà directament a les aules ordinàries, augmentant la càrrega de treball.
La diversitat augmenta també per l'aplicació del decret d'educació inclusiva, que busca integrar alumnes amb discapacitats (llevat de les greus) en escoles convencionals. L'objectiu és lloable, però la manca de mitjans és el problema principal.
Molts d'aquests menors necessiten un suport individualitzat que un mestre no pot oferir en una classe amb una vintena d'alumnes, especialment si no ha rebut la formació adequada.
El suport de vetlladors, que fan d'assistents personals, és insuficient tant en nombre com en hores assignades per cobrir les necessitats existents. A aquesta complexitat s'hi suma la creixent desigualtat social, deixant els docents descontents i sense els mitjans necessaris per afrontar aquesta realitat.
