La situació alarmant es deu al fet que la Generalitat de Catalunya i els Consells Comarcals continuen licitant serveis sense actualitzar els preus per reflectir l'evolució econòmica, l'augment del cost de vida o les necessitats reals del sector. Aquest model de subhasta encoberta, mitjançant plica tancada, premia l'oferta més barata en detriment de la qualitat, la seguretat i les condicions laborals.
Aquesta dinàmica condemna les empreses a operar amb marges insostenibles, resultant en una degradació progressiva del servei i condicions laborals molt dures. Els treballadors del transport de viatgers a Lleida pateixen una desigualtat salarial significativa, cobrant fins a 400 euros menys que els seus homòlegs a Barcelona, Girona o Tarragona.
Aquesta desigualtat no és fruit de l’atzar, sinó d’una negligència institucional que ha convertit Lleida en un laboratori de precarietat.
El sector exigeix una revisió urgent dels criteris de licitació per prioritzar la qualitat del servei i la dignitat dels professionals. Es critica que Lleida s'hagi convertit en la “Ventafocs de Catalunya” en aquest àmbit. A més, s'assenyala una empresa de Lleida que, gairebé exclusivament, dona serveis a l'administració, com la responsable d'impedir la signatura del conveni col·lectiu del sector.
