Rècord històric d'activitat als aeroports de Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu el 2025

Les dues infraestructures gestionades per la Generalitat van sumar 73.008 passatgers i gairebé 48.400 operacions, impulsades pel creixement comercial.

Imatge genèrica d'un aeroport amb una pista d'aterratge i un avió en moviment.

Imatge genèrica d'un aeroport amb una pista d'aterratge i un avió en moviment.

Els aeroports de Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu d'Urgell van tancar el 2025 amb xifres rècord, sumant 73.008 passatgers i 48.394 operacions, gràcies a la consolidació de rutes comercials i l'increment de vols xàrter.

L'aeroport de Lleida-Alguaire va ser el motor principal d'aquest creixement, registrant un rècord absolut de 42.029 operacions, un 50% més que l'any anterior. Pel que fa al trànsit de passatgers, va assolir els 53.848 usuaris, la tercera millor marca històrica, impulsada per la consolidació de rutes regulars com la d'Air Nostrum a Palma de Mallorca i els vols d'estiu a Eivissa i Maó.
Un altre factor clau va ser la col·laboració amb el turoperador polonès Itaka, amb arribades des de Polònia, i la posada en marxa de vols xàrter des del territori, incloent un viatge directe a El Caire el setembre de 2025. A més, s'espera el retorn de Quality Travel per a la temporada d'hivern 2026, que connectarà amb Noruega i Suècia.
A més de l'activitat comercial, la infraestructura de Ponent va destacar per la innovació i les noves instal·lacions. El 9 de setembre de 2025, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va estrenar la residència de pilots. L'aeroport també va participar en projectes europeus com Niu.link per a assaigs de drons i sistemes d'Advanced Air Mobility (AAM).
Paral·lelament, l'aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell va registrar el seu màxim històric de passatgers amb 19.160 viatgers, un 18% més que el 2024, gràcies a les connexions regulars amb Madrid i Palma. Aquest creixement ha portat a planificar una ampliació de 7.200 m² d'hangars que s'iniciarà el 2026, ja que els 19 hangars actuals estan complets.
Aquesta infraestructura pirinenca també va tancar un acord amb operadors de parapent d'Organyà per compaginar activitats i va iniciar la construcció d'una base pròpia per al Grup d'Actuacions Especials (GRAE), reforçant la seva funció estratègica al Pirineu.
Comparteix: