Els resultats preliminars de l'estudi, basat en una enquesta a 2.349 alumnes d'entre 14 i 18 anys d'onze instituts catalans, indiquen que el 3% dels joves presenten senyals d'addicció, com ara dificultats per controlar la conducta, ús del joc com a regulador emocional o intents fallits de deixar-ho.
“"El joc amb diners s'inicia als 14 anys, amb un perfil majoritari clar de nois que viuen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix."
El professor José Tomás Mateos García va explicar en una jornada que les apostes esportives i els casinos en línia són els tipus de joc que generen més addicció. Aquest increment es deu a l'accessibilitat "brutal" del joc en línia a totes hores i en qualsevol lloc, segons la catedràtica Yolanda López del Hoyo.
Les conseqüències del joc patològic, que es considera un problema de salut pública, inclouen danys econòmics, abandonament acadèmic, problemes de salut mental (ansietat, depressió, risc de suïcidi) i fins i tot problemes físics, com ara més problemes cardíacs. A més, s'ha demostrat que fins a sis persones properes a l'afectat també pateixen els efectes.
Un altre risc d'addicció són les "capses de botí" (loot boxes) dels videojocs, articles virtuals que es paguen amb diners reals per rebre una selecció aleatòria d'objectes. L'investigador de la UdL, Filip Bellon, va alertar sobre el paper dels tipsters o influencers que presenten les apostes com una habilitat que es pot aprendre, desvirtuant la percepció de l'atzar.
Els investigadors subratllen la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció. A la ciutat de Lleida, destaquen que hi ha cases d'apostes i jocs d'atzar situades a menys de 100 metres de diversos instituts.
