L'argot juvenil, un fenomen constant en qualsevol llengua viva, ha evolucionat dràsticament. La seva particularitat avui és la connexió directa amb plataformes de *streaming* i continguts globals, que acceleren l'adopció de manlleus, principalment de l'anglès i el castellà, deixant sovint els adults desconcertats.
“"Totes les generacions han tingut el seu argot, la diferència amb els joves actuals és que gran part d'aquest deriva de les xarxes socials i, per tant, acostuma a adoptar paraules de moltes llengües (castellà i anglès, sobretot)."
Aquesta dependència de les tendències virals fa que l'argot sigui extremadament volàtil. **Porté** assenyala que expressions com “demure” entren i surten ràpidament, mentre que d'altres com “ràndom” s'estableixen. Per exemple, l'expressió “six-seven” s'utilitza per descriure quelcom que no genera ni il·lusió ni rebuig, un sinònim de “ni fu ni fa”.
Respecte a la preocupació sobre si aquest argot perjudica el català, l'experta és clara: “L'argot juvenil no és el problema de la llengua catalana”. El veritable debat se centra en la pèrdua de domini dels registres estàndard i formal, una responsabilitat que recau en l'escola i la manca de referents culturals en català, ja que els joves no tenen sèries o doblatges en la seva llengua.
Entre els termes més populars hi ha “bro” (germà), “aura” (essència atractiva), “funar” (criticar públicament a xarxes) i “cringe” (vergonya aliena). Fins i tot els pares, com **Elisabet Prat** o **Joaquim Bastida**, reconeixen haver sentit expressions com “em renta” o “cringe” a casa, demostrant la ràpida penetració d'aquest vocabulari.
