Un estudi publicat a la revista Freshwater Biology i liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha comparat les comunitats de plantes aquàtiques presents en una trentena d’estanys remots del Pirineu entre finals dels anys vuitanta i l’actualitat. Els resultats revelen variacions significatives en la flora, que coincideixen amb alteracions de la química de l’aigua associades a processos vinculats al canvi climàtic.
Els estanys d’alta muntanya són ecosistemes sensibles al canvi climàtic. La recerca va comparar dades de les campanyes de seguiment de la vegetació aquàtica realitzades els anys 1987 i 1988 amb mostrejos efectuats entre 2019 i 2023. Paral·lelament, es va analitzar l’evolució de la química de l’aigua. L’estudi es va centrar en els macròfits, les plantes observables a simple vista, avaluant-ne la presència, la cobertura i la distribució en profunditat.
Els resultats indiquen que, tot i que la diversitat d’espècies s’ha mantingut relativament estable, la composició de la flora ha canviat. Les transformacions més evidents s’han produït en aquells estanys on paràmetres com l’alcalinitat han superat determinats llindars. En aquests casos, han augmentat les espècies capaces d’utilitzar el bicarbonat dissolt a l’aigua com a font de carboni, mentre que han retrocedit altres plantes més associades a aigües toves i àcides.
Segons els investigadors, aquests canvis estan vinculats al canvi climàtic, com ara un increment de la meteorització de les roques i variacions en les aportacions atmosfèriques. L’esperança Gacia, investigadora del CEAB-CSIC, explica que la reducció de la neu acumulada i la seva fusió anticipada augmenten la meteorització de les roques, arrossegant més minerals cap als estanys. Les aportacions de pols del Sàhara també modifiquen la composició química de les aigües.
L’estudi identifica punts d’inflexió ecològics, com una alcalinitat superior als 150 μeq/L o una conductivitat per sobre dels 20 μS/cm. L’investigador Eric Baqué assenyala que els canvis es veuen exacerbats quan se supera un cert llindar d’alcalinitat molt baix, posant de manifest la vulnerabilitat d’aquests sistemes.
Espècies de creixement ràpid com algunes del gènere Myriophyllum i Potamogeton han augmentat la seva cobertura, afavorides per condicions de major alcalinitat i disponibilitat de nutrients. En canvi, les molses aquàtiques pròpies d’aigües àcides han perdut molta cobertura, i espècies com Sparganium angustifolium i algunes Ranunculus han disminuït, possiblement per canvis en la proporció de nitrogen i fòsfor o pèrdua d’hàbitat durant sequeres.
Malgrat aquests canvis, la riquesa d’espècies del conjunt d’estanys es manté relativament estable, amb una substitució d’unes espècies per altres i una variació en l’estructura de les comunitats. L’estudi, que també ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i el CREAF, destaca la importància d’analitzar la cobertura i l’evolució de les espècies per detectar els efectes del canvi climàtic i orientar la conservació d’aquests ecosistemes.
