Aquesta nova metodologia aborda els reptes inherents al jaciment de Caldes de Malavella, on les restes, principalment de petits vertebrats, es troben en sediments molt inestables. La fragilitat d'aquests materials augmenta el risc de trencament durant la seva extracció i manipulació. A més, la conservació de molts esquelets en la seva posició original fa que qualsevol moviment pugui comportar la pèrdua d'informació crucial.

El protocol estableix una avaluació exhaustiva de cada fòssil, considerant factors com la seva mida, l'estat de conservació i el grau d'exposició. A partir d'aquesta anàlisi preliminar, es determina la tècnica més adequada per al seu estudi. Entre les opcions s'inclouen escàners de llum estructurada per a la documentació de superfícies i tecnologies de raigs X per a l'anàlisi interna sense contacte directe.

Aquesta aproximació permet optimitzar els recursos disponibles per a cada cas, reduint significativament l'impacte sobre les restes paleontològiques. Un dels avantatges clau és la creació de models digitals tridimensionals, que es poden emmagatzemar en repositoris oberts. Això no només facilita l'accés a la comunitat científica global, sinó que també minimitza la necessitat de manipular els materials originals de manera repetida.

Els models 3D generats obren noves oportunitats en l'àmbit de la divulgació i l'educació. Permeten la creació de visualitzacions interactives i la producció de reproduccions físiques per a exposicions en museus, acostant el patrimoni paleontològic a un públic més ampli.