Una recent reunió convocada per la Diputació de Tarragona ha posat de manifest que la resolució dels reptes de mobilitat ferroviària a la Catalunya Sud passa necessàriament per la construcció d'una veu compartida i la defensa d'objectius comuns. Durant dècades, el Camp de Tarragona ha patit les conseqüències de les discrepàncies territorials a l'hora de reivindicar infraestructures ferroviàries, amb cada comarca o ciutat defensant interessos particulars sense una estratègia conjunta que generés la força suficient davant les administracions competents.
La trobada celebrada a Tarragona ha servit per evidenciar que és el moment de superar aquesta dinàmica. El consens assolit entre entitats, usuaris i representants institucionals demostra la possibilitat d'avançar cap a una agenda compartida de mobilitat per a tota la Catalunya Sud. Aquesta voluntat de cooperació ja s'ha vist reflectida en reivindicacions recents, com les de la línia R13, on municipis i ciutadania van aconseguir articular una demanda conjunta per un servei ferroviari digne, un esperit que ara es vol traslladar a una escala més àmplia.
Les necessitats de Tarragona no són incompatibles amb les de les Terres de l'Ebre, ni les de Valls amb les del Baix Penedès. Les demandes del transport de mercaderies poden conviure amb la millora dels serveis de viatgers. La fortalesa del territori rau precisament en la seva capacitat per identificar objectius compartits i defensar-los conjuntament. El debat sobre el transport de mercaderies ha d'abordar-se amb rigor tècnic, evitant plantejaments simplistes que l'identifiquin com el principal problema de la xarxa. Moltes dificultats actuals, que afecten tant trens de viatgers com de mercaderies, tenen un origen comú: la manca de capacitat de la infraestructura, la insuficiència de vies d'apartat i estacionament, i la saturació d'estacions.
Tant els serveis de passatgers com els de mercaderies requereixen més espais per estacionar trens, gestionar incidències i absorbir increments de trànsit. L'ampliació i modernització d'estacions i instal·lacions ferroviàries haurien de ser prioritats estratègiques. El transport ferroviari és un dels sistemes més segurs i sostenibles per al moviment de mercaderies, i una política de mobilitat responsable ha d'afavorir el trasllat de trànsits de la carretera cap al ferrocarril, reduint congestió, emissions i riscos.
Per aquest motiu, es considera necessari impulsar una Taula de Mobilitat de la Catalunya Sud, amb participació institucional, tècnica, econòmica i social. Aquest espai estable permetria definir prioritats compartides i traslladar una veu conjunta davant les administracions responsables. Paral·lelament, el territori no pot limitar-se a debatre escenaris a llarg termini; calen actuacions immediates.
Entre aquestes mesures urgents, destaca la necessitat d'avançar cap a una integració tarifària real de tot el sistema ferroviari de la Catalunya Sud. Situacions com la de Valls, que encara no disposa d'una plena integració tarifària, evidencien desequilibris a corregir. També és fonamental conèixer propostes concretes sobre horaris, freqüències i serveis. Es coincideix en la necessitat d'estudiar una Rodalia pròpia al sud de Catalunya, dissenyada des del territori i adaptada a les necessitats reals de la ciutadania i l'activitat econòmica, un projecte que només tindrà èxit si s'aborda des de la cooperació.
