El Camp de Tarragona busca un gentilici per reforçar la seva identitat comuna

La manca d'un nom compartit entre Reus, Tarragona i Valls dificulta la cohesió d'un territori amb problemes similars.

Imatge genèrica del paisatge del Camp de Tarragona amb elements industrials i agrícoles.
IA

Imatge genèrica del paisatge del Camp de Tarragona amb elements industrials i agrícoles.

Els habitants de Reus, Tarragona i Valls comparteixen un paisatge i uns reptes comuns, però la inexistència d'un gentilici oficial dificulta la creació d'una identitat territorial forta al Camp de Tarragona.

Malgrat compartir tradicions com el toc de les gralles o activitats agrícoles com la verema i la collita d'olives, els ciutadans d'aquesta zona no disposen d'una paraula que els aglutini. Mentre que a l'Empordà o a les Terres de l'Ebre els gentilicis estan arrelats, al sud de Catalunya la fragmentació local encara és molt present.
Aquesta dualitat es fa palesa en infraestructures clau: el port de Reus és realment el Port de Tarragona, i l'aeroport d'aquesta darrera ciutat se situa a la capital del Baix Camp. Aquesta pluralitat d'identitats ha generat debats històrics, com el que va envoltar el nom de la Universitat Rovira i Virgili.

Som un territori de múltiples identitats, que té la tossuda realitat que fa que el port de Reus sigui el Port de Tarragona.

La proposta de termes com camptarragonins no ha quallat ni als diccionaris ni en l'ús literari. Alguns suggereixen que la solució podria passar per adoptar noms vinculats a institucions compartides per superar les tradicionals polítiques de campanar que han marcat la regió durant dècades.