El vestíbul de l'estació de Tarragona presentava un aspecte desolador, amb les andanes buides de passatgers, mentre que diversos informadors de Renfe i personal de seguretat explicaven als pocs usuaris que arribaven que no hi havia servei. A les vies, cinc combois romanien aturats, reflectint la incertesa generalitzada.
La tensió va augmentar amb l'arribada d'un tren de l'R-16, procedent de Tortosa, que va finalitzar inesperadament el seu trajecte a la capital tarragonina. Una de les afectades, la Marga, que havia pujat a L'Ametlla de Mar, va denunciar que no van ser informats de la cancel·lació fins a l'altura de Vila-seca i que no se'ls va oferir cap servei de transport substitutori per continuar cap a Barcelona.
“"És una incertesa, saps quan surts de casa, però no si podràs tornar, no parla gens bé del servei ni del país, ningú es fa responsable de res."
Una altra viatgera, la Marta, que habitualment agafa el tren a Vila-seca després de conduir des de Miami—Hospitalet de l'Infant per anar a treballar a Barcelona, va criticar durament la gestió de la crisi. Va haver de recórrer al seu fill per tornar cap a casa i va lamentar la manca de previsió, qualificant la informació rebuda de “caòtica”.
La Marta va assenyalar que si ja es preveia la cancel·lació dels trens, s'hauria d'haver comunicat amb antelació per permetre als usuaris organitzar-se. Tot i la indignació per la situació, ambdues passatgeres van expressar la seva comprensió per les accions dels maquinistes, entenent que es relacionen amb la seguretat del servei.
