La pressió per encaixar en uns cànons de bellesa impossibles s'ha convertit en una constant transversal que s'alimenta de la publicitat, el cinema i, especialment, les plataformes digitals. Segons Raquel Dalmau, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), les xarxes han democratitzat la monetització de la imatge, generant una allau d'inputs d'influencers i coneguts que sovint utilitzen filtres irreals.
“"Eixe missatge del 'si vols pots'. Però no sempre és així."
Aquesta situació deriva en una hipervigilància corporal que genera estrès i baixa autoestima. Beatriz Durán, psicòloga i vocal del Col·legi de Psicologia de Catalunya, assenyala que aquesta desconnexió amb el propi cos pot acabar en trastorns alimentaris o aïllament social. Les dades de la Sociedad Española de Medicina Estética confirmen la bretxa de gènere: el 69% de les operacions estètiques es realitzen a dones.
“"Si posem tota l'energia aquí, en l'estètica, no la posem en altres espais."
El fenomen ja afecta nenes de només 10 anys, que adopten rutines de cura de la pell pròpies d'adults. Davant d'aquesta realitat, les expertes advoquen per deixar de jutjar els cossos aliens i trencar amb el que Susan Sontag va descriure com el teatre de l'esclavitud de les dones.
