La mostra 'Mirada mediterrània', inaugurada el març al Castell de Vila-seca, se centra en la figura de Joaquim Sorolla i la seva connexió amb el Camp de Tarragona. Amb una cinquantena d'obres de quinze artistes, l'exposició, que es podrà visitar fins al 14 de setembre, explora el paisatge, la llum i la cultura mediterrània, alhora que reivindica els llaços del pintor valencià amb el territori, especialment amb Reus.
Set peces de Sorolla ocupen un lloc destacat, mostrant la seva interpretació del Mediterrani. El comissari, Damià Amorós, assenyala que la presència del pintor és la 'clau de volta' de l'exposició, ja que permet desenvolupar el relat sobre la visió artística mediterrània i descobrir 'un altre Sorolla' i una 'altra visió artística del nostre entorn'.
La mostra posa èmfasi en la relació de Sorolla amb el Camp de Tarragona, sovint eclipsada per la seva associació amb València. Amorós defensa que aquest vincle 'no és anecdòtic', sinó que inclou una 'amistat i admiració' amb elements del territori, com la figura de Marià Fortuny, el monestir de Poblet i el comte d’Artal.
La influència de Marià Fortuny, pintor reusenc, és clau per entendre la connexió de Sorolla amb Reus. Segons Amorós, Sorolla va viatjar a Roma per estar més a prop de Fortuny, i fins i tot va adquirir una tauleta del pintor català. Les seves biografies presenten paral·lelismes familiars, socials i formatius que van facilitar l'aproximació de Sorolla al Camp de Tarragona.
L'admiració mútua es reflecteix en la manera com tots dos artistes van trobar en la llum, els cels, les platges i els núvols de la Mediterrània gran part del seu 'corpus creatiu'.
La fascinació de Sorolla pel monestir de Poblet, símbol cultural del segle XIX, també es destaca. Amorós explica que Sorolla hi veia una connexió amb el panteó reial i Jaume I. El Museo Sorolla de Madrid conserva correspondència i una peça provinent d'un retaule pobletà.
El pintor també va visitar el Serrallo de Tarragona mentre preparava l'obra 'Catalunya, el peix', evidenciant el seu interès pel litoral sud català, tot i que la composició final inclogués elements de Girona i Barcelona.
La mostra recupera la relació menys coneguda de Sorolla amb Antoni Gaudí, trobada a Barcelona cap al 1915, possiblement a través d'Eusebi Güell. Sorolla va mostrar 'admiració per l'obra de Gaudí', reforçant la seva connexió indirecta amb Reus i el Camp de Tarragona.
El Museu de Reus conserva dues obres de Sorolla, una de les quals s'exposa al Castell de Vila-seca. Amorós reivindica el museu com una institució rellevant, tot i que les peces no formin part del relat permanent, ja que Sorolla 'no és de Reus', malgrat que el pintor 'estaria encantat de compartir espai amb Fortuny, Gaudí, Galofre, Mir o Tapiró'.
L'exposició subratlla Sorolla com un gran pintor mediterrani, amb la llum intensa, el moviment del mar i els paisatges costaners com a eixos centrals. Artistes com Joaquim Mir, Baldomer Galofre, Martí Alsina i el mateix Sorolla dialoguen en un relat visual centrat en el paisatge mediterrani.
Amorós destaca Martí Alsina com a figura fonamental en aquesta genealogia artística, considerant-lo el 'pare' que connecta amb l'escola de Llotja i arriba fins a Tarragona. La mostra busca 'reconnectar el Camp de Tarragona amb la seva memòria artística i mediterrània'.
El comissari també valora el Castell de Vila-seca com un 'pol cultural de primer nivell', destacant els seus més de 50.000 visitants en una dècada i l'aposta per exposicions nacionals, consolidant-se com una peça clau del teixit cultural del país.
