La cursa per acollir la futura gigafactoria d'intel·ligència artificial a Móra la Nova avança en el seu calendari. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va anunciar divendres a Tarragona que la Comissió Europea obrirà el procés de presentació de candidatures abans de l'estiu. Dalmau va assegurar que el projecte impulsat des de Catalunya arriba "amb els deures fets" i amb l'objectiu explícit de guanyar la competició europea.

"Nosaltres hem fet aquesta candidatura per guanyar-la", va afirmar Dalmau durant la presentació de la Guia d'Excel·lència Empresarial de Tarragona. La previsió del Govern és presentar el projecte definitiu del consorci que liderarà la candidatura ibèrica "en breu" i començar les obres "en el segon trimestre de 2027", amb la intenció que la infraestructura estigui operativa "a finals de 2028".

Dalmau va destacar la solidesa de la proposta catalana per imposar-se en la competició europea, evitant la fragmentació de candidatures a l'Estat. El consorci estarà format per empreses com Telefónica, ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing i la SETT, amb el suport del Govern d'Espanya i la participació activa de la Generalitat de Catalunya i el Banc Santander.

El conseller va subratllar la importància estratègica de la gigafactoria per a Catalunya i les Terres de l'Ebre, buscant un repartiment territorial d'infraestructures clau. La iniciativa pretén reforçar l'autonomia estratègica europea davant Estats Units i la Xina, posicionant Catalunya com a creadora i no només consumidora de tecnologia.

La infraestructura es concep com un motor d'un ecosistema econòmic i tecnològic, amb la creació d'un "consell social" per connectar la gigafactoria amb empreses, proveïdors i universitats locals, incloent-hi el pol petroquímic i la URV. L'objectiu és que tant grans com petites i mitjanes empreses puguin utilitzar-la per desenvolupar aplicacions avançades d'intel·ligència artificial.

Dalmau va destacar la rapidesa del projecte urbanístic a Móra la Nova i va reflexionar sobre les implicacions socials i polítiques de la intel·ligència artificial, defensant un desenvolupament tecnològic que reforci els valors democràtics i socials, i que serveixi per generar oportunitats compartides.

També va defensar l'ús de la IA en l'administració per reduir burocràcia, sempre amb "supervisió humana" i "visió ètica". El conseller va concloure reflexionant sobre l'efectivitat de la democràcia per resoldre problemes, tot i la necessitat d'agilitzar els processos per afrontar reptes com aquest.