Les restriccions de velocitat a la xarxa ferroviària catalana es dupliquen des del 2018

Adif registra actualment 179 trams amb Limitacions Temporals de Velocitat, afectant 130 quilòmetres de via a Catalunya.

Imatge genèrica d'una via de tren amb senyalització de restricció de velocitat, simbolitzant les deficiències de la infraestructura.
IA

Imatge genèrica d'una via de tren amb senyalització de restricció de velocitat, simbolitzant les deficiències de la infraestructura.

L'administrador ferroviari Adif ha duplicat les Limitacions Temporals de Velocitat (LTV) a la xarxa catalana des del 2018, passant de 90 a 179 trams afectats, provocant retards i problemes operatius.

L'increment de les restriccions de velocitat imposades per Adif a la xarxa ferroviària catalana ha estat notable des de l'octubre del 2018, quan es van registrar 90 trams afectats que sumaven 78,8 quilòmetres. Actualment, aquesta xifra s'ha elevat fins als 179 punts amb restriccions, que conjuntament sumen 130 quilòmetres de via amb circulació limitada. Aquestes mesures, causades per deficiències en la infraestructura, com ara l'estat dels terraplens, impacten directament en els temps de trajecte.
Per demarcacions, l'augment més significatiu s'ha produït a Tarragona, que ha passat de 19 a 57 trams afectats en set anys i mig. Barcelona també ha experimentat un fort repunt, de 42 a 86, mentre que Girona ha doblat les incidències, de 14 a 28. Només la demarcació de Lleida ha aconseguit reduir les seves limitacions, passant de 15 a 8.
La línia de Regionals amb més deficiències actualment és l'R15, especialment en el tram entre Riba-roja d'Ebre i Reus, on hi ha disset trams amb limitacions. A més, es mantenen restriccions històriques; per exemple, un tram a Raimat (Segrià) porta vigent des del 20 de febrer del 2005 per deficiències en un terraplè, i la velocitat màxima permesa ha baixat de 80 km/h a només 30 km/h.
Aquestes limitacions no només incrementen els temps de viatge, sinó que també generen greus problemes operatius per a l'operador ferroviari. Quan un comboi ha de circular més lentament, s'acumulen retards que afecten la programació de serveis posteriors i, en alguns casos, obliguen a buscar maquinistes addicionals per cobrir els trajectes que queden desfasats.