La Terra Alta gestiona la regularització de 200 migrants en un procés clau per a la comarca

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha atès prop de 200 persones per a la regularització, moltes d'elles joves i procedents de l'economia submergida.

Imatge genèrica de mans sostenint documents en un entorn administratiu.
IA

Imatge genèrica de mans sostenint documents en un entorn administratiu.

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha gestionat prop de 200 sol·licituds per al procés extraordinari de regularització de migrants, un tràmit essencial per a la seva integració laboral i social a la comarca.

Des de dilluns fins a dijous d'aquesta setmana, l'ens comarcal ha rebut aproximadament 200 persones interessades a acollir-se al procés de regularització obert pel govern central. Aquesta iniciativa és fonamental per a la tramitació dels informes de vulnerabilitat dels empadronats als dotze municipis de la Terra Alta, incloent-hi Gandesa.
La majoria dels sol·licitants, amb edats compreses entre els 25 i 35 anys, provenen principalment de Gandesa i Corbera d'Ebre. Predominen les nacionalitats pakistanesa i marroquina, seguides per la colombiana, senegalesa i gambiana. Un dels reptes principals que s'han detectat és la barrera idiomàtica, motiu pel qual molts acudeixen acompanyats per persones que els ajuden amb la comunicació.

"La majoria d'ells venen de Gandesa i Corbera d'Ebre i són joves d'entre 25 i 35 anys, encara que també hi ha gent de fins a 40. Bona part són pakistanesos i marroquins -per aquest ordre-, seguits de colombians, senegalesos i gambians. El problema més gran és el de l'idioma. Per això alguns venen acompanyats de gent que sí que el coneix."

un portaveu del Consell Comarcal
El Consell Comarcal compta amb una tècnica d'immigració, fruit de contractes-programa, que s'ha coordinat estretament amb els serveis socials. Aquesta àrea ha expressat sorpresa per l'elevat nombre de migrants que es trobaven fora del sistema, suggerint que molts d'ells treballaven en l'economia submergida. Tot i que els primers dies el procés va ser una mica caòtic, s'ha aconseguit organitzar la gestió dins de les possibilitats de l'ens.

"Els que venen aquí ho fan perquè volen treballar. Davant dels discursos d'odi per part d'alguns partits, el cas és que la seva feina ajuda a consolidar el sector primari. I com a societat ens interessa que cotitzin a la Seguretat Social perquè, al capdavall, no volen aprofitar-se del sistema sinó fer-ne la seva aportació."

un portaveu del Consell Comarcal
La tasca d'aquests migrants és vista com un suport fonamental per al sector primari de la comarca, i la seva regularització es considera beneficiosa per a la societat en general, ja que permetrà la seva cotització a la Seguretat Social i la seva plena integració econòmica.