La demarcació de Lleida es troba davant d'una situació crítica per la disponibilitat d'aigua, amb una previsió de caiguda dels cabals dels rius Segre i Nogueres. Aquesta minva es produirà simultàniament a un increment de la demanda, principalment per l'augment de l'evapotranspiració vegetal degut a les altes temperatures.
Segons els estudis recollits en el Pla de Sequera actualitzat per la CHE, s'espera una major freqüència d'episodis de sequera, amb durades de dos a cinc anys. Les projeccions indiquen un augment de les temperatures de fins a 5,5 graus centígrads abans del final de segle, acompanyat d'onades de calor extremes més habituals. Això afectarà sistemes hídrics ja vulnerables per la disminució de la humitat del sòl, la recàrrega dels aqüífers, el vessament superficial i els cabals circulants.
El document alerta que les sequeres prolongades seran més freqüents a partir del 2040. Les conques del Segre i la Pallaresa podrien experimentar una reducció del vessament d'entre el 7,04% i el 14,12%, mentre que les de la Ribagorçana i l'Éssera podrien veure's afectades en un 7,36% fins al 16,16% al llarg del segle. En el curt i mitjà termini, les reduccions estimades se situen entre el 3,06% i el 8,9% per a la dècada actual i la següent.
Miguel Ángel García Vera, cap de l’Oficina de Planificació de la CHE, ha subratllat la necessitat que tots els usuaris prenguin consciència d'aquesta situació i desenvolupin plans de contingència. La previsió de reducció d'aportacions i la major freqüència d'extrems com avingudes i sequeres requereix una adaptació per aprofitar millor els recursos hídrics disponibles.
El pla proposa mesures com harmonitzar la gestió del Segre i la Pallaresa per permetre el reg de 25.000 hectàrees de les 70.000 del Canal d'Urgell des del Canal Principal i l'Auxiliar. En situació d'emergència, es preveu mobilitzar els 91 hectòmetres cúbics d'aigua embassada per a usos hidroelèctrics a la Pallaresa, garantint així una reserva per a proveïments a Rialb.
