Martí, representant de la quarta generació d'una família dedicada a la construcció i originari del Pont d'Armentera, ha destacat la gran demanda i la necessitat de recuperar el patrimoni de pedra seca a la regió de Ponent. Segons ell, aquesta tècnica, apresa del seu pare, ha experimentat un ressorgiment notable en els darrers cinc anys.
“"El meu pare em va ensenyar la tècnica de la pedra seca perquè era un dels serveis que oferíem a l’empresa. Els últims cinc anys hi ha una demanda molt gran i una necessitat patrimonial molt bèstia a Ponent."
El mestre marger ha observat un
corrent molt bonic de sentiment de pertinença
a la província de Lleida, on la gent valora i vol conservar l'arquitectura popular. Ha subratllat que la pedra seca
sosté el país
especialment en zones com la Vall del Corb, on els marges són crucials per a l'agricultura i per evitar que el terreny esdevingui un pedregar.
Martí ha esmentat figures clau en la recuperació d'aquest patrimoni, com Jordi Giribet a Tàrrega i Mateu Esquerda a Granyena de les Garrigues, així com associacions com els Amics de l’Arquitectura Popular. També ha destacat el seu projecte #RecuperemelMeüll al Pallars Jussà, que ja ha implicat més de 200 persones en tres anys.
Les segones jornades a Ciutadilla, celebrades el dissabte i diumenge passats, van comptar amb la participació d'una quinzena de persones que van aprendre i practicar la tècnica recuperant un marge a una de les entrades del poble. Jordi Sanfeliu, un dels impulsors de les jornades, va remarcar la facilitat i gratificació d'aquesta tècnica.
“"La pedra seca és la tècnica constructiva més sostenible que existeix. Amb la pedra que et dona el terreny pots construir pedra sobre pedra i sense cap tipus d’argamassa. Més quilòmetre zero que això no hi ha res."
