La Revista d’Humanitats de l’Urgell (URTX) ha presentat el seu volum número 40, una edició que commemora una fita i que inclou un total de 16 articles. D'aquests, 7 formen part d'un dosier temàtic dedicat a analitzar la trajectòria de l'ensenyament a les Terres de Ponent.
Aquesta col·lecció, fruit de la col·laboració entre el Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu Trepat, i editada per l’Ajuntament de Tàrrega, ofereix una miscel·lània d’estudis, assajos i ressenyes que aborden la història, l’art, la sociologia i la lingüística del territori. El regidor de Cultura, Miquel Nadal, va destacar la importància del número 40 com a "efemèride" i va reafirmar el compromís amb la "recerca des d’aquests espais de coneixement".
Durant la presentació, la docent Glòria Peret va qualificar la publicació com "una recopilació històrica que no deixa de ser un referent de tot el que ha estat l’educació", subratllant el seu valor com a "publicació interessant i molt important".
El dosier temàtic s'inicia amb una investigació de Laia Garcia Garrido sobre l'evolució de l'ensenyament a Lleida des de la Segona República fins al tardofranquisme. Altres contribucions inclouen un estudi de Ton Solé Bonet sobre la història del ofici de mestre, l'anàlisi de Ramon Rial Carbonell sobre la figura de Joaquina de Vedruna i la fundació del col·legi Vedruna de Tàrrega, un repàs als 250 anys de l'Escola d’Art Ondara per part d’Ana Belén Rojo, una reflexió sobre l'escola rural de Joan Lluís Tous Álvarez, una investigació sobre l'ensenyament a Guimerà de Miquel Àngel Farràs Targa, i una indagació sobre l'exili i la repressió dels mestres republicans per part de Jaume Ramon Solé.
La revista també inclou articles diversos, com la llum que Isidro Puig Sanchís aporta sobre Josep Serret Vidós, un plater de Lleida del segle XVIII; l'aproximació de Sandro Machetti Sánchez a les Festes Majors de Tàrrega de 1914 i 1916 mitjançant pel·lícules conservades; l'anàlisi de l'evolució del pensament de Francesc Macià a través dels seus discursos per part de Josep Vicenç Mestre Nogué i Frederic Porta Capdevila; i la tasca de les dones en l'agricultura urgelense del segle XX, posada de manifest per Natacha Filippi.
En l'apartat de ressenyes, Miquel Aguilar Montero presenta un atlas lingüístic del domini català. Finalment, URTX publica els treballs derivats de les residències de creació artística de 2025 de l’Arxiu.
