Durant 21 anys, la responsable ha estat al capdavant d'aquest negoci, l'únic d'aquest tipus que roman a la ciutat. Cada matí, nombrosos veïns acudeixen a l'establiment per adquirir diaris, revistes, loteria o recarregar el telèfon, fet que ha propiciat un fort vincle amb la comunitat.
L'establiment destaca per la seva dedicació, ja que només tanca tres dies a l'any: Divendres Sant, Sant Esteve i l'1 de gener, coincidint amb els dies sense premsa diària. La resta de l'any, les seves portes romanen obertes, consolidant-lo com un punt de referència per als residents de la zona.
“"No tenim continuïtat, no hi ha ningú que vulgui treballar tant. Matinar molt, només obrim al matí, però les hores les fem, perquè a les sis som al carrer a repartir diaris i a les dues tanquem."
La responsable explica que el tancament es deu a la manca de relleu, ja que el negoci requereix un gran esforç diari. Tot i que l'atenció al públic és matinal, la gestió interna ocupa també les tardes. Les capçaleres més venudes són Segre i La Vanguardia, i també es distribueixen diaris esportius a bars locals. A més, el quiosc ofereix un servei de repartiment matiner a diversos establiments.
Malgrat l'auge de la premsa digital, la responsable subratlla que encara hi ha una clientela fidel al diari imprès. Reconeix que el marge de benefici dels diaris és mínim i que cal treballar intensament per obtenir un sou digne, però assegura que és possible viure'n.
Un dels aspectes més valorats pels clients és el vincle personal que s'ha creat al llarg dels anys. Molts clients són fidels i diaris, generant una relació que la responsable descriu com "de família". Aquest tracte proper, on ja coneix les preferències de cadascú, és un element clau que els clients, incloent-hi els de comarques veïnes com el Pallars Sobirà i la Cerdanya, i fins i tot d'Andorra, trobaran a faltar. La clau de l'èxit, segons ella, ha estat "donar un bon servei i mantenir l'ordre dels productes".
