Pijuan Vallverdú inicia la seva reflexió recordant el conte de 1845, La petita venedora de llumins, on la protagonista mor de fred i gana en una nit de Cap d'Any, trobant consol només en la llum efímera dels llumins.
L'alcaldessa trasllada aquesta foscor a l'actualitat, citant les guerres, els conflictes, el ressorgiment de “mandataris d’extrema dreta” i una societat “crispada i egoista” marcada per l'odi a les xarxes socials i la necessitat d'immediatesa.
La cultura ens fa més tolerants amb els altres, ens fa més rics de coneixements i més oberts de ment.
Segons Pijuan Vallverdú, la cultura és la “llum d'esperança” que permet a la societat discernir la veritat de la mentida i evitar les “ombres allargades” de la ignorància, fent referència al mite de la caverna de Plató.
