Durant la nit de dissabte, desenes de persones es van congregar al carrer de la Vila Nova de Terrassa per participar en una visita guiada nocturna centrada en l'obra d'Alexandre de Riquer, conegut com el príncep del modernisme. La sorpresa va arribar quan un home, que afirmava ser el mateix de Riquer, va intentar accedir a la que havia estat la seva llar fa 120 anys, amb la intenció de sopar i descansar. La insistència del públic el va portar a canviar els seus plans i a liderar el recorregut per les ubicacions de la seva obra.
El recorregut va portar els participants cap a l'actual Casa de l'Esport, que l'artista recordava com el Cafè Català, un establiment que ell mateix havia decorat amb pintures modernistes de motius naturals. En entrar, de Riquer va expressar el seu disgust al trobar un sostre blanc on abans hi havia la seva acolorida decoració. La seva indignació va augmentar en saber que el local era conegut popularment com “el Bròquil” a causa del seu disseny.
“"El Bròquil, li diuen a la millor obra d'art de Terrassa? Ja feia bé de dubtar de la sensibilitat artística dels terrassencs."
Malgrat la decepció inicial, l'artista va recuperar l'esperança en recordar que a la segona planta del mateix edifici es conservava una obra seva. Allà, però, es va trobar amb el senyor Benet Badrinas, president de l'Institut Industrial entre 1901 i 1902 i antic rival. La seva disputa es remuntava a desavinences econòmiques i artístiques per uns plafons destinats a la sala d'actes de l'Institut, un projecte que de Riquer va abandonar i que va ser finalitzat pel seu amic, el pintor Joaquim Vancells.
“"Sou uns garrepes."
Després d'aquest incident, de Riquer va invocar les seves muses, representades als plafons, per explicar el significat de la seva obra completa. A l'antiga sala d'actes només s'exposen cinc dels vuit plafons, precisament els que no va pintar ell. Aquests plafons il·lustren la història industrial de Terrassa, des de la importància de la cultura fins a la indústria tèxtil i la resiliència de la ciutat.
Els tres plafons restants es troben al menjador de la Casa Alegre de Sagrera. L'artista, sorprès per la seva ubicació, va decidir guiar el grup fins a l'edifici del carrer de la Font Vella. De Riquer té una connexió addicional amb aquesta casa, ja que el 1908 va dedicar una placa honorífica de bronze a Joaquim de Sagrera. L'artista es va sentir ofès al descobrir que la placa, originalment a l'interior, ara es troba a la façana.
Malgrat els contratemps, la visita va culminar amb un moment gratificant quan Alexandre de Riquer es va retrobar amb els tres plafons que sí que havia pintat amb les seves mans. Aquests expliquen la història de Terrassa, des del seu passat viticultor del segle XII fins a la seva transformació en un centre de comerç de draps de llana al segle XV i, finalment, en una potència industrial tèxtil.
“"Per fi hem pogut veure la meva millor obra a Terrassa."
La visita va acabar amb una darrera sorpresa agredolça. La guia va informar a de Riquer que la Fira Modernista d'enguany estava dedicada a la seva figura, però en mostrar-li el cartell publicitari, l'artista va reaccionar amb indignació. Ofès, va declarar la seva intenció de marxar a Mallorca i no tornar mai més a la ciutat.
