El llinatge Castellarnau reforça els seus vincles pallaresos en una trobada a Sabadell

Un centenar de descendents de la històrica família es van reunir a la Torre Castellarnau per celebrar la seva herència i la publicació d'un nou llibre.

Imatge genèrica d'un podi amb un micròfon en una sala de presentacions o biblioteca.
IA

Imatge genèrica d'un podi amb un micròfon en una sala de presentacions o biblioteca.

Un centenar de membres de la família Castellarnau, amb profundes arrels al Pallars, es van congregar diumenge a la Torre Castellarnau de Sabadell per a una jornada de retrobament i memòria històrica.

La trobada va tenir lloc en un espai emblemàtic que, tot i estar ubicat al Vallès Occidental, simbolitza l'expansió d'aquest llinatge originari de les muntanyes pallareses. L'esdeveniment va servir no només com a punt de reunió personal, sinó també com un exercici de recuperació de la memòria històrica familiar.
La Torre Castellarnau, que antigament formava part del terme de Terrassa i avui dia dona nom a una urbanització i acull un restaurant, va ser l'escenari on descendents arribats de llocs tan llunyans com Tenerife o Argentina van poder connectar amb les branques que encara mantenen un vincle directe amb les cases pairals del Pirineu.
La jornada va comptar amb una àmplia representació de famílies descendents de les històriques cases del Pallars i l'Alt Urgell, que van ser centres de poder i societat a la zona durant segles. Entre els assistents hi havia representants de diverses cases com Casa el Coix d'Alins, Casa Nasi i Casa Cerdà d’Àreu, Casa Riart d'Esterri d’Àneu, Casa Roya d'Espot, el Mas de Sarroca de Buseu (Baix Pallars), Casa Coll de Perves (l'Alta Ribagorça), Casa Lobató de Gessa (Aran) i Casa Serni de Castellciutat (l'Alt Urgell).
Un dels moments més destacats va ser l'anunci de la publicació del llibre Magnats del Pirineu (Bresca Editorial, 2026). L'autor, un historiador de Terrassa, ha dedicat quinze anys a investigar la trajectòria d'aquest llinatge, documentat des de l'Edat Mitjana. L'obra, presentada per l'editor, explora el paper fonamental que la família va tenir en la configuració social i territorial de les comarques de muntanya, estenent la seva influència des de la Vall Ferrera cap a Andorra, la Cerdanya i el Solsonès, i projectant-se fins al Tarragonès o l'Empordà.