La consulta popular de 1986 sobre la continuïtat d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) va polaritzar la societat i la política. A Sabadell, la participació va ser notablement alta, amb un 68% del cens electoral exercint el seu dret a vot. El resultat local va ser una victòria clara per al 'No', que va obtenir 49.013 vots (51,2%), superant el 'Sí' amb 43.003 vots (44,8%). Aquesta tendència es va mantenir a la majoria de districtes de la ciutat, amb l'excepció dels barris del nord (Ca n'Oriac-Can Deu) i del sud (Creu de Barberà-Espronceda-Termes), on el 'Sí' va aconseguir la majoria.

A escala estatal, la participació va ser del 60%, amb el 'Sí' imposant-se amb un 56,8% dels vots (9 milions), enfront del 43% del 'No' (6,8 milions). No obstant això, la victòria del 'Sí' es va veure matisada pel fet que el 'No' va guanyar a les quatre circumscripcions catalanes, les tres basques i Navarra, així com a la província de Gran Canària, evidenciant les diferències polítiques entre les nacionalitats històriques i la resta de l'Estat.

L'ingrés d'Espanya a l'OTAN s'havia produït el 30 de maig de 1982, sota la presidència de Leopoldo Calvo Sotelo (UCD). Aquesta decisió es va prendre en un context de creixent tensió de la Guerra Freda, amb una política exterior anticomunista per part dels Estats Units. Inicialment, el PSOE havia defensat la postura de 'OTAN, de entrada no', comprometent-se a convocar un referèndum i a donar suport a la sortida de l'aliança. No obstant això, després de l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l'1 de gener de 1986, la direcció del partit va canviar radicalment la seva posició, defensant la permanència amb tres condicions: no incorporació a l'estructura militar, prohibició d'armes nuclears i reducció de bases militars nord-americanes.

La campanya pel 'No' a Sabadell va ser intensa, amb la mobilització de diverses entitats cíviques, associacions veïnals, sindicats i partits d'esquerra. El PSC, per la seva banda, va organitzar actes amb la presència de figures destacades com Javier Solana, aleshores ministre de Cultura i portaveu del govern, i futur secretari general de l'OTAN. La tensió va ser palpable, amb protestes en alguns dels mítings socialistes. El PSUC també va realitzar nombrosos actes, amb la participació de líders com Gerardo Iglesias i l'alcalde Antoni Farrés.

L'endemà del referèndum, l'alcalde Antoni Farrés va valorar els resultats amb un sentiment agredolç. Va destacar positivament l'alta participació i la victòria del 'No' a la ciutat, tot i que esperava una diferència de vots més àmplia. També va expressar sorpresa i preocupació per la victòria del 'Sí' en alguns barris, assenyalant la necessitat d'una anàlisi més profunda. La seva reflexió final va ser que el referèndum havia representat una oportunitat perduda per a una nova Europa.