Els gats domèstics, malgrat la seva aparença elegant i misteriosa, representen una amenaça significativa per a la biodiversitat. Un estudi recent, qualificat de pioner i dut a terme a Sant Cugat del Vallès, posa de manifest com la gran proliferació d'aquests felins està afectant greument els ecosistemes locals. Tot i conviure amb els humans des de fa uns 10.000 anys, el seu instint depredador innat es manté viu, portant-los a caçar activament tota mena d'animals, des de petits mamífers fins a ocells i rèptils, fins i tot quan estan ben alimentats.
La investigació, que inclou dades de municipis de la Vall d’Aro i Tarragona, assenyala densitats de gats domèstics molt superiors a les del seu parent salvatge, el Felis silvestris. A la Vall d’Aro, per exemple, s'estima una densitat de 27 gats per quilòmetre quadrat, una xifra 34 vegades superior a la del gat salvatge a Europa. Aquesta sobreabundància, sovint agreujada per les anomenades "colònies" d'alimentació, genera una pressió de captura "enorme" sobre la fauna autòctona, especialment en zones properes a ecosistemes naturals.
L'estudi de Sant Cugat del Vallès ha quantificat per primer cop l'impacte directe sobre la sargantana ibero-provençal (Podarcis liolepis). S'ha observat una relació inversament proporcional entre l'abundància de gats i la d'aquests rèptils, arribant a la seva desaparició total en zones amb alta densitat felina. A més, s'han detectat amputacions i alteracions a les cues de les sargantanes supervivents, fet que afecta negativament la seva supervivència. Segons Enric Ortega, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia i autor principal de l'estudi, aquest cas serveix com a "model per demostrar l'impacte de la depredació dels gats, que és similar en altres rèptils, en ocells..." Aquesta depredació pot desequilibrar poblacions senceres, com en el cas dels dragons, que controlen plagues com la processionària del pi.
A nivell mundial, les xifres són alarmants: als Estats Units, els gats domèstics causen la mort d'entre 1.300 i 4.000 milions d'ocells i 6.300 i 22.000 milions de mamífers anualment, sent la principal causa de mortalitat antropogènica i responsables del 14% de les extincions mundials de mamífers, ocells i rèptils.
La legislació actual, com la llei espanyola 7/2023 de protecció dels animals, dificulta la gestió d'aquestes colònies en protegir-les estrictament, malgrat les protestes d'entitats científiques. Això genera situacions paradoxals, com la protecció de sargantanes amenaçades als Muntanyans de Torredembarra per part de gats domèstics. Els científics proposen alternatives com la reducció de l'aportació d'aliment per permetre que la selecció natural actuï i les colònies es redueixin, ja que "per fer baixar el depredador, no hi ha millor manera que minvar el recurs alimentari", afirma Josep Maria Bas, investigador de la Universitat de Girona. "No és un problema dels gats sinó un problema de la gent", conclou.
