El 20 de juny de 1976, l'Estadi Municipal de la Nova Creu Alta va ser l'epicentre del Festival dels Pobles d'Espanya, un esdeveniment que va congregar entre 15.000 i 20.000 assistents, majoritàriament joves provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Joan Moles, un dels organitzadors i aleshores president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS), va ser un dels actes cívics, culturals i polítics més rellevants sota la dictadura franquista.
L'organització del festival va sorgir de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC), vinculada al PSUC, en un context de forta mobilització opositora. Quatre mesos abans, el febrer de 1976, una Vaga General Política havia forçat la dimissió de l'alcalde falangista de Sabadell. La iniciativa per al festival va començar a gestar-se a l'abril de 1976 amb la creació d'una coordinadora de grups juvenils.
Per obtenir els permisos de les autoritats franquistes, la Coordinadora de Centres Culturals i la FAVS van figurar com a organitzadors, presentant l'acte com a cloenda del 'Mes de la Joventut'. Aquests centres culturals havien estat promoguts durant la dècada de 1960 amb el suport de l'Asociación Catòlica de Dirigentes, presidida per Antoni Forrellad.
Quim Góngora, també organitzador i militant de la JCC, va relatar la tensa reunió a l'Ajuntament per sol·licitar els permisos al tinent d'alcalde falangista, Juan Bernabeu González. Es van imposar condicions restrictives, com la prohibició de trepitjar la gespa o la necessitat d'un permís del Ministeri de Defensa per als globus de l'espectacle, argumentant possibles interferències amb el camp d'aviació proper.
El dia abans del festival, Joan Moles va ser convocat a la comissaria de la Policia Armada. Allà, representants de la policia uniformada i de la Brigada Político-Social li van comunicar advertències i prohibicions: s'havia d'impedir l'exhibició de banderes no autoritzades, evitar crits contra el règim, no distribuir propaganda subversiva i dispersar-se pacíficament.
Malgrat les restriccions, el dia del festival, milers de joves van assistir-hi, molts exhibint banderes prohibides i proferint consignes antifranquistes. Van actuar artistes com José Antonio Labordeta, Miró Casabella, Al Tall, Enrique Morente, UC, Elisa Serna i Oskorri. Cançons com 'Canto a la libertad' o 'L'estaca' van tenir un gran ressò.
Durant l'esdeveniment, es va guardar un minut de silenci pels morts en la lluita per les llibertats. Es van repartir octavetes, es va cantar 'La Internacional' i van onejar banderes com la ikurriña i la senyera. Abans de l'actuació final de Lluís Llach, es van pronunciar parlaments sobre el Congrés de Cultura Catalana i el suport al poble sahrauí.
En finalitzar el festival, un grup d'unes 300 persones va marxar en manifestació cap a la plaça Marcet, dissolent-se davant la presència policial. Joan Moles va descriure una notable presència de joves amb banderes plegades i un ambient generalment animat, tot i la vigilància policial.
L'endemà, Moles va ser interrogat a comissaria pel governador civil, qui estava molest per l'esdeveniment. Se li van preguntar detalls sobre les banderes exhibides, els parlaments, la distribució de propaganda i l'organització de la manifestació posterior.
El capità de la policia armada va comentar a Moles que, si hagués rebut l'ordre, hauria pogut desallotjar el camp de futbol. Moles va defensar que l'acte havia transcorregut sense incidents greus i que representava una mostra de civisme, en línia amb la normalització democràtica anunciada pel govern.
Malgrat l'èxit de públic, el festival va generar un "dèficit bestial" a causa d'una massiva falsificació d'entrades, la qual cosa va impedir el pagament dels honoraris dels artistes. L'executiva del PSUC va haver d'assumir el deute, amb alguns artistes renunciant al cobrament o rebent pagaments de particulars.
Posteriorment al festival, es va perfilar la coordinació dels sectors juvenils sota la denominació de Gestora del I Congrés de la Joventut Catalana, segons relata Jordi Serrano.
