La Mitja Marató de Terrassa és coneguda per la seva orografia complexa, amb pujades constants que la converteixen en un repte. Leiva, que coneix el circuit pam a pam, va destacar durant la presentació de la prova que cal ser conscient de la varietat del traçat i començar de manera conservadora.
“"No és un circuit gaire favorable per fer grans marques, però si ets conscient d’aquesta varietat del circuit i surts una miqueta més conservador es pot córrer molt ràpidament a la part final."
La sortida al parc dels Catalans i l'ascens per la rambla d’Ègara fins a l'Estació del Nord (km 2) és el primer punt crític. Leiva adverteix que aquest inici és “una arma de doble tall” i recomana mantenir un ritme deu segons més lent que l'objectiu fins al quilòmetre quatre per evitar pagar l'esforç a la meitat de la cursa.
Després de la primera pujada, arriba un tram favorable de baixada cap a l'avinguda de Jacquard i la carretera de Montcada. L'atleta indica que aquí es pot buscar el ritme objectiu, però alerta que “no ens hem de flipar molt, perquè encara queda molta cursa i unes quantes pujades”.
Els trams més exigents tornen entre el quilòmetre 5,8 i el 7 (pujada a l'avinguda de Barcelona) i, especialment, la pujada de l'avinguda del Vallès (km 9 al 12). Leiva considera que aquest darrer tram és on “es pot decidir la cursa” per als favorits, i aconsella evitar canvis de ritme bruscos i un treball muscular fort fins al quilòmetre 12.
“"Qui hagi estat conservador a la primera part i li quedin forces per pujar bé aquesta part, tindrà molt a guanyar i podrà avançar molta gent."
La clau per al tram final és la gestió de l'energia. Després de l'anar i tornar per l'avinguda de Béjar, el recorregut es torna molt favorable a partir del quilòmetre 15, passant per Francesc Macià fins a la plaça de l’Aigua. La baixada final per la Rambla (km 19,5) és el lloc ideal per fer l'esprint final, impulsat per l'ambient del públic.
