El context econòmic actual a Terrassa presenta una paradoxa preocupant. Tot i que l'ocupació creix i les empreses mantenen la seva activitat, el cost de l'habitatge s'ha disparat, amb increments anuals del 7% en la compra i superiors al 14% en el lloguer. Aquestes xifres superen amb escreix qualsevol millora salarial derivada dels convenis col·lectius.

Les dades del mercat són reveladores: l'oferta de pisos de lloguer ha caigut dràsticament en l'última dècada. Actualment, la disponibilitat d'habitatges a preus assequibles, per sota dels mil euros mensuals, és extremadament limitada, la qual cosa agreuja la vulnerabilitat de moltes famílies treballadores.

Davant d'aquesta situació, s'apunta a la necessitat d'una intervenció pública més decidida. Terrassa compta amb un parc d'uns 10.000 habitatges buits que podrien ser clau per revertir la tendència. Entre les propostes plantejades destaca la implementació d'impostos als immobles desocupats per incentivar la seva sortida al mercat o la seva adquisició per part de l'administració local.

L'objectiu final seria ampliar el parc d'habitatge protegit i social, evitant que l'especulació immobiliària continuï marcant el ritme de la ciutat. La prioritat, segons diverses veus, ha de ser garantir el dret a l'habitatge per sobre de la rendibilitat especulativa, fomentant un model on els pisos buits es posin a disposició de la ciutadania.