Les primeres traces escrites del cognom Llonch es remunten al segle XIV, amb referències a Bernat Llonch i, posteriorment, a Pau Llonch al segle XV, vinculats a una masia que donaria nom a un barri sabadellenc. Inicialment dedicats al préstec de diners i animals, la família va experimentar una transformació crucial a principis del segle XIX.
El matrimoni entre Antoni Llonch Gambús i Innocència Matas va marcar l'inici de la reconversió cap a la indústria tèxtil. Mentre l'hereu continuava amb l'explotació de la masia, tres dels seus fills, Rafael, Feliu i Francesc, van iniciar la seva formació com a aprenents en fàbriques llaneres, preparant-se per establir els seus propis negocis.
L'any 1833, Rafael Llonch Matas va adquirir maquinària per filar llana, incorporant els seus germans Feliu i Francesc a la societat l'any següent. Tot i la col·laboració inicial, cadascun va iniciar els seus negocis independents a partir de 1839, consolidant la presència de la família en el sector tèxtil sabadellenc.
La segona generació, encapçalada per Joan Llonch Sanmiquel, fill de Feliu, va fundar la societat Juan Llonch y Hermanos i va construir el Vapor Llonch el 1877. Joan va tenir un paper rellevant en la fundació i els primers anys del Banc de Sabadell, sent-ne accionista i conseller durant 35 anys, a més de participar activament en la vida institucional de la ciutat com a regidor i alcalde accidental.
Francesc Llonch Cañomeras, de la tercera generació, va ampliar l'activitat industrial i va tenir un paper clau durant la crisi del Banc de Sabadell el 1926. Va presidir el Gremi de Fabricants i va ser un dels fundadors de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball. Durant la Guerra Civil, la seva empresa va ser col·lectivitzada i ell es va exiliar.
Joan Llonch Salas, besnet de Feliu Llonch Matas, va crear la societat anònima Llonch, SA el 1941. Va ser un destacat dirigent de la Lliga Regionalista i va tenir un paper actiu en la propaganda durant la Guerra Civil. Malgrat les dificultats, va ostentar importants càrrecs econòmics, sent vocal de la Junta de Govern del Banc Sabadell durant trenta anys i rebent el Premi Sant Lluc per la seva dedicació a l'art i la cultura.
Amb la mort d'Antoni Llonch Gambús el 1974 i Joan Llonch Salas el 1976, es va tancar la trajectòria d'aquesta nissaga de polítics i industrials que va deixar una empremta significativa en la història de Sabadell.
