L'entitat subratlla que la remunicipalització del servei, que atén 237.000 habitants, va ser fruit de la mobilització ciutadana per garantir una gestió directa i amb totes les garanties d'un servei públic, com l'eficiència, la qualitat, la transparència, la participació i l'equitat social.
Segons l'Observatori, no és la primera vegada que grups d'interès del sector privat, com ara AGBAR (actualment VEÒLIA) i la seva filial local MINA, intenten qüestionar la gestió pública. Consideren que aquesta posa en perill el negoci privat de l'aigua a Catalunya, que es concentra majoritàriament en municipis de més de 50.000 habitants i abasta el 80% de la població catalana.
“"Mina mai no ha acreditat documentalment els clients privats que reclama i li exigeix que els acrediti documentalment."
L'Observatori es mostra d'acord amb l'Ajuntament de Terrassa respecte a la manca d'acreditació de clients privats per part de MINA. A més, qualifica de desproporcionada l'estimació de 20.000 clients que fa MINA, ja que la mateixa empresa reconeix que només presta servei a uns 700 copropietaris o tenidors, que no són clients dels seus negocis privats sinó titulars d'una copropietat sobre els drets d'aigua de la Mina.
Un altre punt recurrent per desacreditar la gestió pública és la cessió de l'ETAP d'Abrera a l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya ATL (Aigües Ter-Llobregat), responsable del servei d'aigua en alta a partir de 2026. L'Observatori aclareix que aquesta decisió no va ser unilateral de l'Ajuntament de Terrassa i desmenteix que la ciutat tingués garantida la gestió de l'ETAP Abrera fins al 2060.
El Decret Llei 4/2018, de 17 de juliol, va assignar a ATL la gestió i el control de la xarxa d'abastament d'aigua en alta de les poblacions dependents de la xarxa Ter-Llobregat, ja que són de titularitat de la Generalitat de Catalunya. L'ACA no havia renovat el conveni amb l'Ajuntament de Terrassa, pel qual TAIGUA va gestionar l'ETAP Abrera durant els primers quatre anys, i posteriorment va reclamar la instal·lació per a la gestió directa d'ATL.
El canvi de gestió es va realitzar amb el compromís d'ATL de garantir la continuïtat dels llocs de treball, una compensació de les inversions no amortitzades (superiors als 6 milions d'euros) i una aplicació progressiva del preu de venda del m³ d'aigua durant els dos primers anys, amb una revisió conjunta al tercer any.
L'Observatori destaca que TAIGUA ha superat en dues ocasions la inversió màxima realitzada per MINA en els seus últims nou anys de gestió. El Pla d'inversions 2026-2029 de TAIGUA preveu cinc milions d'euros anuals per a la renovació de la xarxa de distribució, que inclou més de 200 km de canonades de fibrociment obsoletes heretades de MINA, amb l'objectiu d'assolir una renovació anual del 2,4%, molt per sobre de la mitjana espanyola del 0,2%.
Finalment, l'Observatori de l'Aigua de Terrassa reafirma el seu suport a la gestió de TAIGUA, defensant la governança pública i social de l'aigua basada en la transparència i la reinversió del 100% dels beneficis en la millora del servei i en polítiques socials que garanteixin el dret humà a l'aigua. Demanen a l'Ajuntament que talli tota relació contractual amb l'empresa privada, a la qual acusen de mala fe.
